Som el municipi que rep un impacte més fort de la crisi econòmica actual i som el municipi que menys recursos dedica a pal·liar-la.
Dir que l’arribada de la covid-19 ha deixat una petjada a les nostres vides és una obvietat. El que inicialment era una crisi sanitària sense precedents en la Història recent, ha desembocat en una profunda crisi social i econòmica a causa de les mesures dràstiques que s’han hagut de prendre per frenar la propagació del virus i per garantir la viabilitat del sistema sanitari.
Els mesos del confinament van ser una autèntica prova d’estrès del nostre sistema econòmic que ha tingut un fort impacte en la vida de moltes persones. I les mesures que avui encara hem de prendre per protegir-nos mantenen el motor econòmic a mig gas, en el millor dels casos.
Un indicador clar d’aquest alentiment de l’economia és el retard de tres setmanes a l’hora d’assolir el Dia de Sobrecapacitat de la Terra, és a dir, el dia que la humanitat consumeix tots els recursos que el planeta pot produir en un any.
Tal i com descriu l’estudi “Impacte econòmic sobre el PIB i la població ocupada de la província de Barcelona, derivada de la crisi originada per la covid-19” publicat el passat mes de maig per investigadors de la Universitat de Barcelona, l’impacte de la pandèmia sobre l’economia de Badalona és desolador.
S’estima que Badalona és la ciutat amb una caiguda del Valor Afegit Brut més elevat dels municipis de més de 70.000 habitants de la província de Barcelona, amb una caiguda del -12.9% aquest 2020.
Per trimestres, l’impacte més gran s’estima en el segon de 2020 amb una caiguda del -20.7%, només superat per Rubí amb un -20.8%.
I a la vegada, segons l’estudi Badalona experimentarà una de les caigudes més importants dels llocs de treball, molt a prop de l’Hospitalet de Llobregat i Sant Cugat del Vallès.
En definitiva, han passat 168 dies des de la declaració de l’Estat d’Alarma i, fins a cert punt, pot ser comprensible la lentitud inicial per prendre decisions davant d’una situació que no tenia precedents.
I estic convençut que totes les administracions, siguin del color que siguin, han intentat prendre les que han considerat que eren millors. El temps ens permetrà valorà quines estratègies han funcionat millor i quines no. Sobretot, per tenir millors eines per afrontar situacions similars en el futur.
Tanmateix, 168 dies després, és vital, és urgent i és imperatiu treballar per desplegar un pla d’ajuda a les persones que han patit de primera mà aquesta crisi i per reactivar la malmesa economia de les nostres ciutats i del país.
Per fer-ho, cal la col·laboració de moltes administracions, però també de la municipal com la primera línia de suport als ciutadans i a les ciutadanes. És el que s’anomenen plans de reactivació. I aquí cada municipi hi posa la seva imaginació a l’hora de posar-hi un nom.
Per exemple, Terrassa amb el seu Pla de Xoc, Santa Coloma de Gramenet amb el Pacte local per a la reconstrucció social, econòmica i cultural de Santa Coloma de Gramenet, Sabadell amb la Proposta d’un debat de ciutat per sortir de la crisi, Viladecans amb el Pla de reactivació local, Reus amb el Pla de reactivació econòmica i social de Reus, Tortosa amb el Pla de reactivació post-covid, Cambrils amb el Pla local per a la reactivació econòmica i social de Cambrils o Manresa amb les Bases per a un Pla Local per a la Reconstrucció Social i Econòmica, entre d’altres municipis com Sant Joan Despí, Granollers, Les Franqueses del Vallès, El Masnou, Esplugues de Llobregat, Badia del Vallès, la Jonquera, Olot, Sant Vicenç dels Horts, La Llagosta, Sant Jaume d’Enveja, Sant Vicenç de Castellet, etcètera etcètera.
Entre maig i agost, tots aquests municipis han aprovat – als respectius plens municipals – mesures orientades a la reactivació econòmica i a la recuperació social de la ciutat dotades de diverses partides pressupostàries.
Hi ha altres ciutats com Figueres, Mataró, Montcada i Reixac i Sant Boi de Llobregat que ja tenen els seus plans molt avançats i els falta definir la dotació pressupostària i portar-ho al ple.
Deixant de banda Barcelona ja que juga una altra lliga, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet i Sabadell són els municipis que hi dediquen més recursos amb 17M€, 15M€ i 8M€, respectivament.
No obstant, si mirem la despesa per habitant, la classificació varia de forma notable.
En el cim de la classificació hi trobem La Jonquera que dedica 159.73€/habitant, Santa Coloma de Gramenet amb 125.82€/habitant i Barberà del Vallès amb 99.73€/habitant. A la cua hi trobem Esplugues de Llobregat amb 21.42€/habitant, Olot amb 14.19€/habitant i Sant Vicenç dels Horts amb 13.02€/habitant.
Badalona, que a dia d’avui encara no ha elaborat ni aprovat cap tipus de Pla, sí que ha aprovat quatre ajudes puntuals que equivalen a 9.17€/habitant i que ens permet adonar-nos de la magnitud de la tragèdia. Som el municipi que rep un impacte més fort de la crisi econòmica actual i som el municipi que menys recursos dedica a pal·liar-la.
La crisi actual obre uns reptes sense precedents, reptes que requereixen de solucions amb grans consensos de ciutat i de país. Tan és així, que la majoria de municipis esmentats anteriorment han treballat els plans de recuperació amb la col·laboració dels grups de l’oposició i amb gran part del teixit veïnal, econòmic, cultural o social de la ciutat.
A més, si feu un cop d’ull al diversos plans que citava anteriorment, la majoria dels municipis han aprovat plans que incorporen una visió global de tots els àmbits com són la promoció econòmica, l’acció social, l’educació, la cultura, l’esport, etcètera. I encara més important, aquests plans de reactivació social i econòmica s’acaben vertebrant amb els Plans d’Actuació Municipal de l’actual mandat – els famosos PAMs – o bé amb plans de ciutat de més llarg recorregut. Quelcom que a Badalona ni hi és, ni se l’hi espera.
Què ens passa a Badalona?
És la nostra responsabilitat, és la nostra obligació i és el nostre deure treballar i exercir una majoria d’esquerres que torni a posar les institucions al servei dels badalonins i de les badalonines.
Aquest 2020 no ha estat un any fàcil a Badalona, primer, el temporal Glòria, després l’arribada de la covid-19 i, finalment, la dimissió de l’Alcalde Pastor que va acabar amb el retorn del Partit Popular al govern de la ciutat.
D’aquests 168 dies de crisi covid, podem identificar dues etapes. Una primera de 57 dies amb el govern del PSC-Comuns i una segona de 111 dies amb el govern del Partit Popular.
Després del xoc inicial, a mitjans d’abril els grups d’esquerres de l’oposició vam començar a treballar unes taules sectorials amb el govern de PSC-Comuns: hisenda, promoció econòmica, serveis socials i cultura. Uns espais on també hi participava el Partit Popular. I uns espais que Esquerra Republicana vam reivindicar la participació dels principals actors socials i econòmics en cadascuna de les reunions però mai se’ls va arribar a convidar.
Aquestes taules de treball van arribar a dibuixar uns ajuts a autònoms i a lloguers que va acabar aprovant el Partit Popular entre juny i juliol.
Amb el canvi de govern, el Partit Popular va desmantellar aquests espais de treball. En aquests 111 dies de gestió de la crisi només s’han realitzat tres reunions per tornar a parlar de les ajudes a autònoms que ja teníem consensuades el maig i s’ha convocat el Consell Econòmic i Social – després de moltes setmanes d’insistència – per acabar decidint que al setembre ja en parlaríem.
Vergonyós.
Què hem fet des d’Esquerra Republicana?
Tan bon punt es va declarar l’estat d’alarma, des del Grup Municipal d’ERC Avancem-MES vam començar a realitzar trobades telemàtiques amb moltes entitats de la ciutat tal i com vam descriure en aquesta publicació del 4 d’abril on ja detallàvem la necessitat urgent d’implementar mesures per pal·liar els efectes econòmics i socials que crearia aquesta crisi.
En els espais de treball entre el govern PSC-Comuns i l’oposició vam demanar reiteradament que acceleréssim els tempos i la incorporació d’agents rellevants del món del comerç, de la restauració, de la cultura, de l’acció social, de l’educació,…
Durant les negociacions de la investidura vam reclamar no barrejar temes. D’una banda, calia constituir un nou govern i, en paral·lel, seguir consensuant el Pla de Reactivació.
Amb el canvi de govern hem estat insistents en seguir la feina iniciada i hem denunciat que les ajudes aprovades eren clarament insuficients. Fins i tot vam proposar aprofitar la poca activitat política de l’agost per seure tots els grups i societat civil i consensuar un gran pla de ciutat. L’Alcalde va respondre que ja ho faríem al setembre.
I mentrestant, el govern del Partit Popular a Badalona té clares les seves prioritats de cara a 2023: seguretat i via pública. Sembla que aquí l’únic que importa és el benefici i glòria d’en Xavier Garcia Albiol.
És la nostra responsabilitat, és la nostra obligació i és el nostre deure treballar i exercir una majoria d’esquerres que torni a posar les institucions al servei dels badalonins i de les badalonines en un futur.