De l’onze de setembre a la llei del lloguer: 40 anys del Parlament

El 13 de juny de 1980, els diaris obrien les portades amb la notícia que el Parlament de Catalunya havia aprovat per unanimitat la seva primera llei el dia anterior.

La Vanguardia. 13 de juny de 1980.

Sóc incapaç d’entendre a quin país, fer una llei que ajuda a les persones és anticonstitucional. I és precisament per això que molts i moltes volem un Parlament plenament sobirà per exercir polítiques republicanes al servei de la gent.

Abans d’entrar en matèria, és importar posar-nos en situació. Els resultats de les eleccions al Parlament de 20 de març de 1980 van configurar una cambra amb 43 diputats i diputades per Convergència i Unió (CiU), 33 pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), 25 pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), 18 per Centristes de Catalunya – Unió de Centre Democràtic (CC-UCD), 14 per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i 2 pel Partit Socialista d’Andalusia – Partit Andalús de Catalunya (PSA-PAC).

Resulta que, el 12 de juny de 1980, aquest Parlament restituït va aprovar per unanimitat la Llei 1/1980, la primera llei, el preàmbul del qual diu:

El recobrament nacional dels pobles passa, sens dubte, per la recuperació de les seves institucions d’autogovern.

Passa, també, per la valoració i exaltació de tots aquells símbols a través dels quals les comunitats s’identifiquen amb si mateixes, ja que sintetitzen tota la complexitat dels factors històrics, socials i culturals que són les arrels de tota realitat nacional.

D’entre aquests símbols, destaca l’existència d’un dia de Festa, en el qual la Nació exalta els seus valors, recorda la seva història i els homes que en foren protagonistes i fa projectes de futur.

El poble català en els temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l’onze de setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l’onze de setembre de 1714, i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l’opressió, suposava també l’esperança d’un total recobrament nacional.

Ara, en reprendre Catalunya el seu camí de llibertat, els representants del Poble creuen que la Cambra Legislativa ha de sancionar allò que la Nació unànimement ja ha assumit.

Preàmbul de la Llei 1/1980

I en l’articulat, la Llei estableix l’onze de setembre com la Festa Nacional de Catalunya.

Aquest és un exercici que em va descobrir fa un parell d’anys en Jordi Ballesteros, President d’Òmnium Cultural del Barcelonès Nord i, per tant, trobo de justícia indicar-ne l’autoria de la idea. Però, amb el seu permís, també trobo escaient recuperar-ho en un dia com avui.

Aquest preàmbul parla de “nació”, de “pèrdua de llibertats” fent referència a l’onze de setembre de 1714, de “resistència activa enfront a l’opressió”, de “recobrament nacional” i de “camí de llibertat”.

I encara més important, aquesta declaració política va ser aprovada per unanimitat, amb el suport no només d’ERC o de CiU, sinó també de partits com el PSC o UCD. Ningú va portar aquest text al Tribunal Constitucional. Cap membre de la mesa va ser imputat pel Tribunal Suprem. Ningú va declarar aquesta llei anticonstitucional.

El proppassat dimecres 9 de setembre, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei que regularà el preu del lloguer. Un gran avenç de cara a ajudar als ciutadans i ciutadanes de Catalunya que, fins ara, hem patit els efectes de l’especulació i de la bombolla dels lloguers.

Malauradament, una llei que no ha estat aprovada de forma unànime per totes les forces al Parlament.

A la tertúlia de Badalona Matí (Radio Ciutat de Badalona) de dijous, vaig tenir l’oportunitat de coincidir amb altres regidors a Badalona dels Grups Municipals del PP i del PSC que van explicar públicament que compartien el sentit de la llei, però que hi votaven en contra perquè el Tribunal Constitucional la suspendria.

Fa 40 anys, sense ser necessàriament independentistes defensàvem junts i juntes el concepte de nació i, en definitiva, el dret a ser sobirans, mentre que avui hi ha grups que voten en contra de lleis socials, de lleis que senzillament milloren la vida de la gent del nostre país, amb el pretext que algú decidirà que és anticonstitucional (el que no t’expliquen és que això no és automàtic i només passa si algú ho motiva).

Sóc incapaç d’entendre a quin país, fer una llei que ajuda a les persones és anticonstitucional. I és precisament per això que molts i moltes volem un Parlament plenament sobirà per exercir polítiques republicanes al servei de la gent.

Bona Diada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s