O bé entenem la gran importància del moment, la importància cabdal de la tasca que tenim per davant, o no ens mereixem ser els vostres servidors públics.
Badalona viu una crisi política sense precedents que se suma a l’emergència sanitària molt greu pel covid-19 i a la crisi social i econòmica que ja hem començat a viure però que s’anirà intensificant durant les properes setmanes i mesos. Les darreres setmanes havíem encetat unes taules de treball sectorials entre govern i grups municipals. Unes taules que per nosaltres és imprescindible que també hi siguin els principals actors i entitats de la societat civil. En aquests espais havíem començat a construir consensos que no podem permetre que desapareguin.
Aquesta és una feina que no pot quedar aturada en mig d’un foc obert per escollir el nou govern de la ciutat.
Aquesta és una feina que no pot quedar aturada en mig d’un foc obert per escollir el nou govern de la ciutat. Badalona necessita mesures urgents que tinguin el màxim consens possible. Els regidors i les regidores de Badalona hem de ser capaços de separar el debat sobre el nou govern i el debat sobre el pla de xoc. Si ho barregem tot, fallarem als badalonins i a les badalonines.
No voldria entrar massa en la situació de l’Álex Pastor, però entenc que qui em llegeixi potser espera alguna reflexió pel càrrec que ocupo. Els càrrecs electes tenim l’obligació de ser exemplars sabent que som humans, amb virtuts i amb defectes. L’alcalde encara més. L’incident que va protagonitzar l’Álex Pastor l’inhabilita per seguir sent un càrrec públic i haurà de fer front a les conseqüències judicials que se’n derivin. A nivell personal, l’escalf per ell i els seu entorn en uns moments de molta duresa.
Entre uns i altres, el clima polític de la ciutat s’ha convertit en una espècie de Sálvame Deluxe que com a regidor de Badalona us confenso, m’ha fet sentir vergonya i molta tristesa.
Sí que voldria posar l’accent en la reacció mediàtica de tot plegat. Entre uns i altres, el clima polític de la ciutat s’ha convertit en una espècie de Sálvame Deluxe que com a regidor de Badalona us confenso, m’ha fet sentir vergonya i molta tristesa. Badalona es mereix més, molt més. Exigir responsabilitats per descomptat, però deshumanitzar a cap persona és intolerable.
Els representants de grups polítics ideològicament diferents ens hem d’entendre com a companys i companyes que treballem pel bé comú, com a adversaris electorals, si ho voleu, però mai com a enemics.
La democràcia hauria de ser aquell sistema on persones que pensen diferent seuen, parlen i busquen consensos en els quals treballar. Partir d’una posició A i una altra B, sovint antagòniques, per trobar-ne una d’alternativa. Diàleg i negociació. I això, només es pot aconseguir si els representants de grups polítics ideològicament diferents ens entenem com a companys i companyes que treballem pel bé comú, com a adversaris electorals, si ho voleu, però mai com a enemics. Al ple de Badalona hi ha massa enemics i pocs companys.
Tristament, la ràbia, l’odi i la crítica destructiva són armes electorals poderoses. És el combustible que ha alimentat el discurs polític d’aquesta ciutat durant massa temps i, avui, en vivim les conseqüències. Un gran llistat de greuges entre uns i altres, gran motxilles, enormes, que compliquen l’entesa i el treball conjunt. Ara és el moment de posar els comptadors a zero.
És la sensació que sovint es treballa més pensant en la parròquia pròpia que no pas pensant en el conjunt de la ciutadania. Diverses bombolles aïllades que parlen molt però no s’escolten.
No ens podem permetre el luxe de fracassar en la cerca d’aquesta majoria.
Davant l’atzucac a que es troba ara mateix la nostra ciutat, cal una majoria sòlida al ple. Un mínim de 14 regidors i regidores que assegurin l’estabilitat per tirar endavant els grans reptes que té Badalona. Una majoria que pot o no cristal·litzar en un govern comú però que ha de tenir uns consensos i unes confiances sobre les quals treballar. No ens podem permetre el luxe de fracassar en la cerca d’aquesta majoria.
Els resultats de les eleccions municipals de maig de 2019 van dibuixar un escenari amb dues grans majories que defensen models de ciutat i de societat diferents.
D’una banda, la majoria que representa en Xavier Garcia Albiol que va ser primera força de la ciutat amb 11 regidors i regidores i més de 37.000 vots. Uns resultats legítims, que cal respectar i reconèixer. No obstant, el tipus d’oposició realitzada dificulta que ara pugui construir aquesta majoria sòlida que necessita la ciutat. Això no treu que han de formar part dels grans consensos de ciutat per fer front la crisi que tenim davant.
Tinc la confiança absoluta que serem capaços de seure, de treballar conjuntament. És la nostra obligació i és el deure que tenim envers a la ciutadania. Per tant, no fallarem.
De l’altra, 16 regidors i regidores i uns 58.000 vots repartits entre les forces de progrés que compartim visions de ciutat i projectes amb tots els peròs, grisos i matitzos que hi vulgueu posar. Per tant, tinc la confiança absoluta que serem capaços de seure, de treballar conjuntament. És la nostra obligació i és el deure que tenim envers a la ciutadania. Per tant, no fallarem.
Hi ha 220.440 badalonins i badalonines que esperen respostes i a qui no podem fallar.
No hi ha governs legítims ni governs de perdedors, hi ha majories que sumen i que treballen amb compromís i confiança. Tampoc no hi ha barris blaus, ni barris vermells, ni barris liles i no hi ha barris grocs. Hi ha 220.440 badalonins i badalonines que esperen respostes i a qui no podem fallar.
Qui prengui decisions pensant en el 2023 s’equivoca. Això no ho fem per guanyar unes eleccions, això fem per Badalona. O bé entenem la gran importància del moment, la importància cabdal de la tasca que tenim per davant, o no ens mereixem ser els vostres servidors públics.
En aquesta hora greu per Badalona només ens ensortirem si deixem de banda la visió tacticista i si elevem la mirada. Si som capaços de seure i parlar.
Ara més que mai, visca Badalona!