La liquidació del pressupost de 2019

Un cop l’any passa pel Ple el donar compte de la liquidació del pressupost de l’any anterior i, any rere any, ens trobem un superàvit superior, sigui quin sigui el color del govern. Una problemàtica que es repeteix a molts Ajuntaments del país i de l’Estat. Un superàvit que en el cas de Badalona és indignant atesa les grans desigualtats i necessitats que té la nostra ciutat.

Ja que és un aspecte molt important que sovint passa desapercebut per la ciutadania – més enllà del titular fàcil o de l’ús partidista que se’n fa per desgastar el govern de torn –, m’he proposat fer una publicació per intentar explicar-ho amb un llenguatge planer i intentant contribuir a la transparència com a càrrec electe. Desitjo que sigui útil i que resulti interessant.

Els ingressos de 2019

Un Ajuntament té moltes fonts d’ingressos que s’acostumen a dividir entre les corrents, les de capital i les d’operacions financeres. Perquè ens en fem una idea, les primeres són fruit dels impostos directes, indirectes, de les transferències d’altres administracions, etc. Mentre que les segones són ingressos resultants d’inversions. I les financeres són ingressos pels actius i els passius.

Els primers són els més importants en quantitat i, l’any 2019, van pujar a uns 188,4M€, els de capital a uns 6,1M€ i, finalment, els financers a 1,2M€ (faig números rodons per agilitzar la lectura). És a dir, la suma total dels ingressos va ser de 195,7M€.

En aquesta altra publicació feia una anàlisi més detallat sobre els ingressos ordinaris de l’Ajuntament.

Pel que fa als anomenats Organismes Autònoms (presento una explicació més abreujada), l’Institut Municipal de Serveis Personals va tenir uns ingressos de 16,7M€, el Museu de Badalona 1,2M€ i el Patronat de la Música de Badalona 3,1M€.

Les despeses de 2019

Igual que els ingressos, les despeses d’un Ajuntament es poden dividir entre les corrents, les de capital i les financeres. Les corrents corresponen a les despeses de personal i als serveis com l’enllumenat, el verd urbà, la neteja de la via pública, les escoles bressol, entre moltes d’altres. Les de capital són les inversions que realitza l’Ajuntament, per exemple, per asfaltar carrers o canviar el clavegueram.

L’any 2019, les despeses de l’Ajuntament van tancar amb un total de 140,3M€ en el cas de les corrents, 6,8M€ a les d’inversions i 6,7M€ a les relacionades amb operacions financeres. La suma total de les despeses és doncs de 153,8M€.

En relació als Organismes Autònoms, l’Institut Municipal de Serveis Personals va tenir una despesa de 15,8M€, el Museu de Badalona 1,1M€ i el Patronat de la Música de Badalona 3,1M€.

Com queda la liquidació respecte el pressupost de 2019?

El pressupost de 2019 preveia uns ingressos corrents de 175M€ que s’havien de compensar amb les despeses ordinàries per la regla de la despesa, les quals en parlarem més endavant.

Per tant, pel que fa als ingressos hi ha hagut un desviament positiu de 20,7M€ (+12%) i en les despeses ordinàries un desviament de +34,7M€ (s’ha gastat un 20% menys del que estava previst).

Resultat pressupostari

La diferència entre els ingressos i les despeses és positiva, en particular, de +41,9M€. No obstant, aquesta dada s’ha d’acabar d’ajustar incorporant altres elements que m’estalvio perquè són molt tècnics (romanent utilitzat d’altres anys, desviacions de finançament, etc) i no voldria embolicar excessivament el text.

Però bé, la qüestió és que quan apliquem aquests ajustos obtenim que el resultat pressupostari de 2019 és de +45,1M€.

Evolució 2015-2019 tenint en compte el total, és a dir, Ajuntament i Organismes Autònoms.

Romanent de tresoreria o quants diners tenim a la guardiola?

A finals de 2019, l’Ajuntament de Badalona tenia 181,8M€ a la caixa. Estan tots disponibles? No. L’Ajuntament té 26,7M€ d’obligacions pendents de pagament, és a dir, factures a proveïdors. Per tant, la diferència és de 155,1M€.

D’aquest romanent hi ha, però, 21,5M€ de saldos de dubtós cobrament, és a dir, allò que ens deuen a nosaltres i que potser ja no podrem cobrar i també 41,2M€ que no podem utilitzar per a nova despesa perquè obligatòriament els hem de destinar a la finalitat per la qual els vam obtenir, per exemple, finançament d’altres administracions per a un determinat projecte que encara no s’ha executat.

Per tant, ens queden 92,4M€ a la guardiola.

Perquè cada any tenim més romanent?

D’una banda hi ha el problema de la pròpia administració de l’Ajuntament que no acaba de rotllar malgrat tenir grans professionals amb un compromís exemplar amb el servei públic. Una diagnosis que compartim tots els grups municipals. Per això vam crear al Comissió de Modernització. Una Comissió en stand-by des de l’inici de la crisi per la Covid i que, amb el canvi de govern, el Partit Popular encara no ha explicat que en vol fer. Trobareu més informació a aquí.

A part, ens trobem un problema extrapolable a altres municipis. De fet, la suma del superàvit d’Ajuntaments de diversos colors puja a 4.000M€.  Els estalvis acumulats en forma de romanents disponibles ascendeixen a uns 17.000M€, segons dades del propi Ministeri d’Hisenda. Això implica menys serveis a la ciutadania.

I per què aquests superàvits que, any rere any, es transformen en un romanent més i més elevat?

Fem una mica de memòria. L’any 2011, el PP i el PSOE van modificar l’article 135 de la Constitució espanyola posant com a prioritat absoluta el pagament del deute, per sobre de qualsevol altra necessitat – vaja, aquest cop no hi va haver cap problema per modificar-la. D’aquesta modificació en deriva la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera que limita la capacitat d’actuació dels ajuntaments, com bé sabem a Badalona, amb l’aplicació del Pla Econòmic Financer tot i tenir superàvit.    

Malgrat els grans desequilibris pressupostaris que patien molts ajuntaments de l’Estat, a partir del 2015 és el moment en què la gran majoria d’ajuntaments aconsegueixen generar superàvits que s’acaben convertint en estructurals, és a dir, acaben a la caixa.

Quan un ajuntament liquida el seu pressupost en situació de superàvit es veu obligat a destinar la major part a reduir el nivell d’endeutament. Tan sols una petita part queda disponible per a executar inversions financerament sostenibles. La resta s’acumula en el romanent de tresoreria, sent a la pràctica impossible la seva reinversió ja que això suposaria l’incompliment de la regla de la despesa.

Per tant, avui és encara més necessari reorientar la política d’austeritat recollida en l’actual Llei d’Estabilitat pressupostària però, això, ja donaria per una altra publicació.

One thought on “La liquidació del pressupost de 2019

  1. Para que queremos que sobre dinero…..necesitamos MUCHAS reparaciones y mantenimientos para que se queden esos millones en un cajon….no es normal dada la situacion que vive Badalona.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s