Entre mites i desitjos: Entenent el pressupost de Badalona (i)

El pressupost és una eina molt important de qualsevol govern, possiblement la més important. Mentre que el govern de PSC i Comuns no es decideix a presentar la seva proposta de comptes pel 2020 (ja estem a març!), he pensat que pot ser interessant veure on som.

És per aquest motiu que us convido a acompanyar-me a una revisió del pressupost de Badalona, comparant-lo amb el d’altres ciutats similars a la nostra com són l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa i Sabadell. Pot semblar que hi ha molta informació, intentaré ser planer. Per no cansar-vos dividiré la publicació amb dues tongades.

Comparativa del nombre d’habitants, renta familiar disponible i PIB per habitant dels quatre municipis. Font: IDESCAT. Elaboració pròpia.

Dels quatre municipis, Badalona és el municipi que genera menys riquesa (PIB més baix) amb una renta familiar disponible (color vermell) similar a la de Terrassa o Sabadell. És a dir, tendim a fer de ciutat dormitori. D’altra banda, podem veure que l’Hospitalet de Llobregat genera molta més riquesa (PIB més alt) però no acaba repercutint a les famílies de la ciutat (renta familiar disponible més baixa de les quatre ciutats).

Primera conclusió, Badalona necessita generar més activitat econòmica que repercuteixi a la ciutat. Pot semblar que acabem de descobrir la sopa d’all, però està bé que ens ho repetim. I si no és molt demanar, que hi posem fil a l’agulla.

Per fer aquest exercici us proposo agafar com a referència el pressupost de 2019.

Els ingressos

Pel 2019 es van calcular uns ingressos d’uns 174,7M€, per arrodonir fem, a partir d’ara, 175M€. Amb aquesta xifra, Badalona va ser la cinquena ciutat de Catalunya en quant als ingressos absoluts, tenint molt a prop Tarragona amb 174,5M€ i trobant-nos just per sota de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Terrassa.

Si mirem els ingressos per habitant, és a dir, els ingressos que aporta de mitjana cada ciutadà, observem que el rànquing canvia de forma radical.

I per què aquestes diferències?

Comparativa dels ingressos per habitant de Badalona, Terrassa, Sabadell i l’Hospitalet de Llobregat. Font: Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia.

Les diferències més grans en la recaptació provenen bàsicament dels Impostos directes (impostos sobre la renta, el capital i les activitats econòmiques) i de les Taxes i els Preus Públics (taxes per la prestació de serveis públics, activitats de competència local, etc).

En altres paraules, a Badalona recaptem menys. És per això, per exemple, que és important que, a partir de la tant necessària revisió del cadastre, fem una revisió en profunditat de l’IBI, amb les bonificacions necessàries per a tots aquells col·lectius vulnerables.

Tanmateix, aquestes són mesures clarament impopulars i que requereixen d’un lideratge compromès, valent i determinat que fixi quin rumb volem per a Badalona amb la perspectiva posada al 2050.

Malauradament, avui som lluny de tenir aquests lideratge a la nostra ciutat.

Les despeses

El topall de la despesa queda determinada pels ingressos. Per tant, si la ciutat té uns ingressos de 175M€, les despeses poden ser com a molt d’aquesta quantitat. Quan s’incompleix aquest equilibri, la Unió Europea activa les alarmes i aleshores s’ha d’aplicar un Pla Econòmic Financer, tal i com ha passat recentment a Badalona al haver superat el sostre de despesa l’any 2018. A la pràctica és una mica més complex, però aquesta seria la idea.

La major part del pressupost es dedica a la neteja viària, la recollida, gestió i tractament de residus i l’enllumenat públic.

Pel que fa als residus, la causa d’aquests 49€/habitant es troba en la baixa ràtio de recollida selectiva. Tal i com indica l’informe de l’AMB sobre la recollida selectiva, Badalona és a la cua amb un percentatge inferior al 30%. Alguns estudis indiquen que els municipis amb una mala gestió de la recollida selectiva paguem entre 2.5 i 3 cops més pel tractament dels residus. És a dir, estem, literalment, llençant els diners a la brossa.

Els contraris a la implementació d’una taxa escombraries i de contenidors intel·ligents que bonifiquin la recollida selectiva, haurien d’explicar a la ciutadania que a la pràctica cada badaloní i badalonina ja paga de mitjana 49€/any de forma indirecta degut al recàrrec per l’ús de l’abocador.

Valor que podria ser molt més baix si arribéssim a recollides selectives del 60% (a part de la reducció d’emissions i transició cap a un model d’economia circular).

D’altra banda, la neteja viària és un dels elements que genera més preocupació entre la ciutadania tal i com descriu el darrer baròmetre de l’Ajuntament i un element que en Xavier Garcia Albiol utilitza sovint per desgastar el govern de torn.

Font: Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia.

De fet, la despesa per habitant durant el govern del PP era 10€ inferior a la dels governs successius. Per tant, no és més net qui més neteja sinó qui menys embruta el debat polític.

I llavors…, estem pitjors que altres municipis?

Font: Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia.

Realment no, Sabadell i Terrassa amb un pressupost total molt superior al nostre dediquen menys recursos a la neteja viària.

Cal fer una revisió i fiscalització de l’empresa de neteja. Aprofitar el nou contracte que haurem de treballar enguany, pot ser una bona oportunitat. Però una part del problema o de la percepció, la genera el propi Albiol.

Per ara ho deixo aquí i properament faré una segona publicació amb la resta de despeses. Gràcies per la vostra atenció i desitjo que ho trobeu interessant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s