A través de les diverses publicacions d’Entre mites i desitjos (i, ii i iii), hem encetat un viatge en profunditat a través dels pressupostos de la nostra ciutat, mirant els ingressos i les despeses, estudiant-ne com han canviat a través dels diferents governs durant la darrera dècada i ens hem comparant amb altres municipis similars al nostre.
En aquesta darrera publicació, us proposo una revisió final que ens permeti quedar-nos amb les principals conclusions i reflexions. Desitjo que us sigui d’interès!
Quants ingressos tenim?
Com es reparteixen les despeses?
Què és el benestar comunitari?
On som?
Elements per a un debat seriós
Tal i com passa a l’economia domèstica, cal trobar sempre un equilibri entre els ingressos i les despeses, per tant, qualsevol discussió seriosa i sense demagògia del pressupost ordinari requereix sempre tenir en compte aquest equilibri.
Per exemple, potenciem el manteniment de les instal·lacions esportives? D’acord! Però d’on estem disposats a treure? Serveis socials? Neteja viària? Educació?
I… si augmentem Educació o Cultura d’on traiem els diners? d’Habitatge?
Un element per poder augmentar la despesa d’àmbits importants com l’Educació, la Cultura, Serveis Socials o l’Esport és augmentar els ingressos. Tal i com hem vist, amb 802€/hab, els ingressos mitjos per habitant de Badalona es troben lluny als d’altres municipis com Terrassa i l’Hospitalet – amb uns 950€/hab – i encara més de Sabadell, amb 1.061€/hab.
Posar la nostra ciutat al nivell de Terrassa implicaria disposar d’uns 150€/hab més, és a dir, uns 30M€. En altres paraules, 150€/hab més per distribuir en Educació, Cultura, Serveis Socials o Esport, entre d’altres, que ens permetrien d’equiparar-nos a aquests municipis semblants al nostre.
Per fer això, d’una banda, podríem revisar els preus públics i les taxes municipals on Badalona estem lluny encara pel que fa a la recaptació.
De l’altra, hauríem d’aplicar un increment de l’IBI, mesura impopular i que, per tant, requereix d’una majoria forta al Ple, una oposició responsable i d’un govern valent. Elements que malauradament avui no existeixen a la nostra ciutat. La revisió del cadastre és una oportunitat per fer una revisió en profunditat de l’IBI, implementant les bonificacions necessàries per als col·lectius més vulnerables del municipi.
Les retallades de l’Albiol: el model de ciutat
De aquellos barros, estos lodos…
El baròmetre: falta d’eficiència o pluja fina albiolista?
El darrer baròmetre sobre la Qualitat dels Serveis Públics de Badalona mostra que el 57.5% dels badalonins i de les badalonines opinen que el principal problema de la nostra ciutat és el Manteniment dels carrers, seguit de la Seguretat amb el 46.9%.
És un problema de despesa? Mirem les dades per tenir una referència objectiva.
Si ens comparem a municipis similars al nostre, tant en la Neteja com en el Manteniment de la Via pública, som el segon municipi. En el primer cas per sota de l’Hospitalet de Llobregat i en el segon per sota de Sabadell, amb 58€/hab i 33€/hab, respectivament.
Pel que fa a la Seguretat i l’ordre públic, Badalona dedica més recursos per habitant que altres municipis com Sabadell i Terrassa. A més, durant la darrera dècada la despesa per habitant s’ha situat entorn els 66€, sense gaire canvis.
Aleshores, si Badalona no gasta menys que altres ciutats similars a la nostra en Via pública o en Seguretat, per què la percepció ciutadana és tant dolenta?
D’una banda, pot ser per una mala gestió dels recursos que provoca que no siguem tant eficients com Sabadell, Terrassa o l’Hospitalet de Llobregat? De l’altra, pot ser que el discurs catastrofista i de pluja fina de l’equip de comunicació d’en Xavier Garcia Albiol acabi calant entre la ciutadania?
Com tot en aquesta vida, la resposta segurament sigui un gris, però en qualsevol cas, ho deixo obert per a què vosaltres traieu les vostres conclusions.
Una visió badalonina en clau republicana 