Entre mites i desitjos: Entenent el pressupost de Badalona (iii)

  • Govern / Hisenda
  • 8 minuts de lectura

A les publicacions anteriors de Entre mites i desitjos: Entenent el pressupost de Badalona (i) i (ii) hem après com són els ingressos i les despeses de l’Ajuntament de Badalona i ens hem comparat amb altres municipis similars al nostre com són Terrassa, Sabadell i l’Hospitalet de Llobregat. A més, hem vist l’evolució de les diferents partides des de 2010, fet que ens ha permès veure l’accent dels quatre governs que hi ha hagut a la nostra ciutat durant aquest període.

En aquesta entrega farem una revisió de les partides com Cultura, Sanitat i Comerç, entre d’altres. Desitjo que l’anàlisi sigui del vostre interès.

Font: Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia

Un terç de la despesa de Cultura es dedica a Museus i a les Arts Plàstiques amb 11€/hab mentre que la resta es dedica a la Promoció cultural i a les Biblioteques i als arxius amb 6€/hab i 5€/hab, respectivament.

Font: Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia

Durant el govern de l’Albiol la partida de Cultura va patir una forta retallada passant dels 33€/hab, el 2010, als 22€/hab, el 2015. Amb el govern d’ERC de la Dolors Sabater, la despesa per habitant en Cultura es va anar recuperant fins arribar al seu màxim l’any 2019, amb els 30€/hab. Els equipaments no es deterioren d’un dia per l’altre, per tant, convindria analitzar quin grau de responsabilitat tenen les retallades del període 2012-2015 en la situació de bloqueig actual, tal i com vam veure en altres equipaments.

Font: Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia

Quan ens comparem amb altres municipis, Badalona és la ciutat amb una despesa per habitant inferior. Dels quatre municipis analitzats, encapçalen la llista de despesa en Cultura, Sabadell i l’Hospitalet de Llobregat amb 56€/hab l’any 2019.

Font: Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia

La partida de Societat de la Informació compren la gestió, el funcionament, el suport, el subministrament i la promoció dels serveis de telecomunicacions, de la gestió del coneixement i altres de naturalesa anàloga; els mitjans de comunicació, la producció i la difusió de programes audiovisuals i l’administració electrònica.

Aquesta partida va patir una forta retallada amb l’entrada del govern del PP per la reducció a la meitat del pressupost de Badalona Comunicació. Durant el govern d’esquerres es va recuperar lleugerament, si bé, el canvi més significatiu arriba amb el retorn del PSC al govern l’any 2019. Tanmateix, el gruix d’aquest increment no va repercutir als mitjans locals sinó a la propaganda del propi govern mitjançant les diverses campanyes d’Estimem Badalona i similars. Allò que sovint anomenem, “Pa i circ”.

Font: Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia

La major part de la despesa en l’àmbit de l’Esport es dedica a les Instal·lacions esportives, de fet, correspon al 76%.

Font: Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia

Una partida que va assolir el seu mínim durant el govern d’en Xavier Garcia Albiol amb els 15€/hab i que s’ha disparat en el govern de l’Álex Pastor, que té en l’Esport una de les seves màximes prioritats, assolint així, els 25€/hab. Tal i com hem vist en el cas de les Biblioteques o les Escoles, els dèficits que avui arrosseguem són conseqüències de les fortes retallades del govern de l’Albiol.

Font: Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia

En la comparativa amb els altres municipis, Badalona es troba propera a Terrassa, seguida de Sabadell i molt lluny de l’Hospitalet de Llobregat que hi dedica gairebé 70€/hab.

Font: Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia

Quan observem la partida de Sanitat trobem un canvi abrupte entre el període 2010-2015 i el 2016-2019.

El motiu d’aquest canvi es troba en la construcció del CAP del Gran Sol on l’Ajuntament va avançar els diners i, posteriorment, la Generalitat de Catalunya els ha retornat. Aquesta despesa contribuïa a uns 20€/hab i per això, un cop finalitzada l’obra, va disminuir de cop.

Mirant les dades amb detall podem veure com la partida Accions públiques relatives a la salut va patir una retallada amb el govern del PP i ha crescut de forma notable des de 2016.

De fet, durant l’etapa del govern d’esquerres, la Generalitat va treballar per ampliar els serveis de l’ICS i del CatSalut a la nostra ciutat.

Font: Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia

En general, Badalona, Terrassa, Sabadell i l’Hospitalet de Llobregat tenen una despesa per habitant similar en relació a l’àmbit de la Sanitat. Si bé, Terrassa i l’Hospitalet superen el llindar dels 10€/hab, mentre que Badalona i Sabadell es troben per sota d’aquest valor.

Font: Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia

La partida dedicada a Comerç és força baixa. Crida l’atenció la poca despesa per habitant que un municipi com Badalona dedica a la Promoció turística amb 1€/hab, tenint en compte la riquesa cultural i de patrimoni que tenim.

Font: Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia

És una despesa per habitant que ha patit poques modificacions en el període 2011-2019 amb una retallada significativa amb l’arribada del PP al govern, passant dels 9€/hab als 7€/hab.

Font: Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia

Per municipis, som la ciutat que menys dedica al Comerç, lluny dels valors de Terrassa o Sabadell que es troben per sobre dels 15€/hab.

Font: Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia

Aquesta és una partida que acostuma a crear controvèrsia i a generar relats populistes sobre la despesa dels sous públics. Tanmateix, el conjunt de totes les despeses relacionades amb els Òrgans de govern (sous, dietes, etc) suposa només l’1% de la despesa total per habitant. És a dir, la xocolata del lloro.

En comparació amb els altres municipis analitzats, Badalona és el municipi que té una despesa per habitant inferior, per sota dels 10€/hab. Una despesa que ha variat poc en la darrera dècada. Per contra, Terrassa encapçala la llista propera als 20€/hab.

Per tant, el debat sobre els sous públics s’escau en el relat de l’ètica política però té un impacte petit sobre el conjunt de les despeses de l’Ajuntament. En el Ple actual, el conjunt de les retribucions per dedicació exclusiva dels regidors (govern, presidents i portaveus dels Grups Municipals) juntament amb les dietes de la resta de regidors i regidores suposen un cost d’uns 5€/hab. Per exemple, una reducció del 10% suposaria passar a 4.5€/hab. Un impacte petit, si tenim en compte l’anàlisi que hem fet fins ara. Per tant, el debat sobre els sous públics és pertinent, però qui ho basa com la solució a tots els problemes, senzillament us enganya.

Font: Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia

De forma inexplicable (o potser massa explicable) la despesa en Foment de l’ocupació va patir una dràstica retallada en plena crisi econòmica. Sota el govern de l’Albiol va passar dels 15€/hab, l’any 2010, als 8€/hab, el 2013. Aquest valor es va recuperar durant el govern d’esquerres tornant a valors anteriors a la crisi econòmica l’any 2018. No obstant això, amb l’arribada del govern del PSC fruit de la moció de censura, aquesta partida va arribar al valor mínim de la dècada amb 7€/hab l’any 2019.

Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. Elaboració pròpia

L’anàlisi de l’impacte de la despesa en Foment de l’ocupació i el nombre de persones aturades requereix un estudi profund incorporant factors macroeconòmics i externs a aquest estudi. Tanmateix, crida l’atenció el fet que el nombre de persones aturades va arribar al seu màxim just quan el govern de l’Albiol va aplicar les retallades més dràstiques en aquesta partida.

Font: Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia

Quan ens comparem amb altres ciutats, Badalona és el municipi que menys inverteix en Foment de l’ocupació, seguida de l’Hospitalet de Llobregat. Sabadell té la despesa per habitant més elevada, assolint pràcticament els 50€/hab.

En aquestes tres entregues de Entre mites i desitjos: Entenent el pressupost de Badalona hem estudiat com són els ingressos i les despeses de l’Ajuntament de Badalona. Hem analitzat la despesa per habitant de cada àmbit (Educació, Cultura, Urbanisme, etc) i les hem comparat amb les d’altres ciutats i n’hem estudiat la seva evolució durant la darrera dècada.

Properament afegiré una nova publicació amb les principals conclusions i reflexions que se’n deriven. Un cop més, desitjo que la informació plantejada hagi estat profitosa i del vostre interès.

Deixa un comentari