Fruit de l’article Obrir el focus per llegir els resultats del 28M que vaig escriure fa uns dies, algunes persones m’han demanat si podia fer una segona publicació aprofundint en el transvasament del vot.
En aquesta publicació miraré d’explicar-ho d’una forma amena per fer una radiografia de com ha canviat el vot dels badalonins i les badalonines en els darrers vuit anys.
Abans de començar...
Com podem saber com canvien els vots?
Per conèixer com els nostres veïns i veïnes canvien el seu vot a cada elecció hauríem de poder posar un picarol a cada vot. No obstant, aquesta és una feina impossible ja que el vot és secret.
No obstant, podem calcular els canvis de vots entre partits a partir dels resultats de cada mesa electoral.
A partir de models matemàtics podem trobar la solució més probable que explica els canvis de comportament de totes les urnes entre eleccions.
Des de l’any 2015 fins a 2023, hi ha hagut 11 convocatòries electorals: 3 eleccions municipals (2015, 2019 i 2023), 3 eleccions al Parlament de Catalunya (2015, 2017 i 2021), 4 eleccions al Congrés (2015, 2016 i dues el 2019) i 1 elecció al Parlament europeu (2019). Agafarem com a punt inicial les eleccions de 2011 per tal de disposar d’un punt de referència.
Per veure ràpidament com canvia el vot dels badalonins i les badalonines a cada elecció, podem fer servir un gràfic com aquest:
Explicació…
L’any 2019, el partit A tenia 100 vots. En canvi l’any 2023, només 60 dels seus votants han tornat a votar a A. Les altres 40, 20 han escollit el partit B, 15 han escollit el partit C i 5 s’han quedat a casa (abstenció).
El partit B l’any 2019 va treure 35 vots. D’aquests, el 2023 n’hi ha 20 que han tornat a votar a B i la resta es reparteixen entre A (10 vots) i l’abstenció (5 vots).
Per tant, l’any 2023, A té 70 vots, 60 ja eren votants d’A i 10 abans havien votat a B. El partit B té 50 vots, 35 ja eren votants de B i 15 abans havien votat a A. La candidatura C ha guanyat 15 vots que abans votaven a A. En total hi ha 10 persones – 5 del partit A i 5 del partit B – que s’han quedat a casa.
Del 2015 fins a avui
La il·lusió: la revolució dels somriures i el 15M (2015-2018)
L’any 2015 hi havia dues palanques de canvi a Badalona, a Catalunya i a l’Estat. D’una banda, el Procés estava en auge després de les grans manifestacions de l’11 de setembre, la celebració de la consulta del 9N i la convocatòria de les eleccions al Parlament en clau plebiscitària per aquell setembre. De l’altra, el 15M – que havia omplert les places uns anys abans – s’organitzava i es preparava per fer el salt a les institucions. Com a reacció a aquestes palanques i davant de la crisi del bipartidisme i el Règim del 78, va agafar força Ciutadans.
A les municipals de 2015, Esquerra Republicana va capitalitzar el Procés. El 24,2% dels vots obtinguts van provenir de votants d’Esquerra, el 20,1% del votant del PSC catalanista, el 15,1% de CiU i el 13,0% de la CUP. El vot provinent del PSC s’explica per l’escissió del sector catalanista format per Avancem i MES que es va integrar a la candidatura republicana, amb persones destacades com l’ex-alcaldessa Maite Arqué. En canvi, el vot provinent de CiU i la CUP s’explica pel context nacional i el creixement d’Esquerra arreu del país. Tanmateix, un creixement inferior a altres ciutats metropolitanes.
Guanyem va representar la palanca del 15M per sobre dels ecosocialistes. El 19,6% dels vots van provenir de votants del PSC desencantats, el 18,5% d’ICV pel suport d’en Pablo Iglesias i Ada Colau a la candidatura de Dolors Sabater i el 43,6% van ser gent que el 2011 s’havien quedat a casa.
El PP d’Albiol va seguir creixent en vots, mossegant el 29,2% de votants del PSC i el 15,5% d’ICV.
D’aquests resultats, es va construir un govern d’esquerres a Badalona que desbancava a Albiol, que havia governat de 2011 a 2015. El nou govern liderat per Dolors Sabater incorporava Esquerra Republicana i ICV. No obstant, no va ser capaç d’incloure el PSC i Badalona va caure en un govern extremadament dèbil i amb una oposició molt hostil.
El setembre, es van celebrar les eleccions plebiscitàries a Parlament. El context de polarització va mobilitzar molta gent que en eleccions anteriors s’havien quedat a casa. Junts pel Sí va guanyar les eleccions a Badalona absorbint el vot d’Esquerra Republicana, CiU i una petita part de Guanyem (10,9%).
La resta de votants de Guanyem es van repartir majoritàriament entre Catalunya Sí que es Pot (38,0%) i la CUP (36,0%).
Albiol va ser el candidat del Partit Popular al Parlament i això es va notar a Badalona on va treure pràcticament els mateixos resultats que a les municipals anteriors. El 77,8% dels votants ja havien optat per Albiol a les municipals, mentre que un 9,0% van provenir del PSC que seguia en caiguda lliure.
Mariano Rajoy va convocar eleccions generals pel 20 de desembre. Era el moment perquè el 15M fes l’assalt a la Moncloa i això va generar molt vot útil. Com a resultat, els Comuns van ser la primera força a Badalona mobilitzant tot el vot de Catalunya Sí que es Pot i part del vot de la CUP (50,4%), Ciutadans (29,3%) i del PSC (14,9%). A part també va mobilitzar vot de l’abstenció.
Esquerra Republicana i Convergència (ara Democràcia i Llibertat, DL) es van repartir els suports de Junts pel Sí d’una forma similar a com els havien aportat després de les municipals de 2015. No obstant, gairebé un 20% del vot es va quedar a casa.
Sense l’efecte Albiol, el PSC va recuperar part del vot que havien cedit als populars (24,6%).
El juny de 2016, les eleccions generals es van repetir de nou amb uns resultats força similars. Els grans damnificats van ser els Comuns. El 24,9% dels seus votants al desembre van decidir quedar-se a casa.
L’independentisme es trobava prop del moment àlgid de 2017 i va mantenir els resultats. Esquerra Republicana va créixer amb un 8,0% dels vots dels Comuns i un 1,8% de Convergència.
El PSC va continuar recuperant vot del Partit Popular.
A partir dels fets de la tardor de 2017 que tots coneixem (referèndum de l’1 d’octubre, declaració d’independència del Parlament, aplicació del 155 i l’inici de la repressió) es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya el mes de desembre.
En un context de màxima polarització, Ciutadans va guanyar les eleccions a Badalona i a Catalunya. A Badalona va créixer amb vots del PSC i PP que van representar el 27,7% i el 24,2% dels vots obtinguts per Ciutadans.
Esquerra Republicana va obtenir els millors resultats de la seva història a Badalona amb 22.566 vots. El 54,8% d’aquests vots van venir dels Comuns. Per això dic sovint que no podem confondre un vot antirrepresiu i solidari amb un vot independentista.
Junts per Catalunya va mantenir pràcticament el votant de Convergència i va fer una queixalada a Esquerra (21,9%) per l’efecte del President Puigdemont amb el lema “Vota el President, perquè torni el President”.
El PSC, PP i Comuns van patir els efectes d’aquesta polarització.
El 2018, el govern d’esquerres de Badalona no va poder aprovar el pressupost. Dolors Sabater – amb el criteri contrari d’Esquerra Republicana i ICV – es va sotmetre a una qüestió de confiança que es va perdre. Les enquestes deixaven al PSC sota mínims a les eleccions municipals de maig de 2019. Això, juntament al context del Procés, va portar una a una moció de censura in extremis que va fer alcalde a l’Alex Pastor amb els suports del PP i Cs. Un govern del PSC amb només 4 regidors.
Com a resposta a la investigació del cas Gürtel, el juny de 2018 es va impulsar una moció de censura per fer fora a en Mariano Rajoy. El govern en solitari d’en Pedro Sánchez depenia dels suports de Podem, nacionalistes i independentistes que li reclamaven valentia per fer front a transformacions urgents a l’Estat i l’alliberament dels presos polítics. Sánchez no va ser capaç d’aprovar el pressupost de 2019 i es van convocar eleccions generals per l’abril de 2019.
4 eleccions en un clima de postprocés (2019)
Les eleccions generals de 2019 van significar un primer canvi de tendència pel PSC que va tornar a guanyar unes eleccions a Badalona, recuperant vot de Cs (21,3%), del PP (9,6%) i una petita part del vot de Comuns i Esquerra Republicana (3% entre els dos).
Esquerra Republicana va perdre vot prestat el 2017 que va tornar als Comuns i a l’abstenció. No obstant, aquesta pèrdua es va compensar amb vots de Junts (35,9%).
En un context d’inestabilitat política a Badalona, Esquerra Republicana i Guanyem van decidir fer una coalició instrumental, “La Badalona Valenta” a les eleccions municipals de 2019. El PSC estava arrenglerat amb el PP. Era difícil que el PSC fes alcalde l’Albiol de forma directa, però ho podia fer per inacció. Per tant, calia que una força d’esquerres fos la primera força del Ple per assegurar que hi hauria un govern d’esquerres.
En unes eleccions molt polaritzades, Albiol va tornar a ser primera força, creixent de forma molt notable en vots i a pràcticament tots els barris de la ciutat. El 36,8% d’aquests vots van venir del PSC, el 28,5% de Ciutadans, el 12,6% dels Comuns i un 2% de Junts.
La Badalona Valenta no va interpel·lar al votant d’esquerres. Va interpel·lar al votant independentista d’una forma similar a com ho va fer Junts pel Sí a les eleccions al Parlament de 2015.
Als barris del centre – on l’independentisme té força – la coalició va absorbir +2.000 vots de Junts i de l’abstenció. Però, en canvi, en va perdre -3.000 a altres zones de la ciutat on el votant de Guanyem va optar per tornar al PSC o pels Comuns. Un vot prestat a Guanyem el 2015 que ara va tornar a casa.
En total, la coalició va perdre 1.000 vots respecte al resultat de les dues forces per separat el 2015 i, amb l’augment de participació, va significar la pèrdua d’un regidor.
Malgrat la pèrdua de vots cap al PP, el PSC es va mantenir tercera força absorbint un 16,0% de vots dels Comuns per l’efecte Pedro Sánchez.
Després de les eleccions, el PSC va vetar Dolors Sabater i es va produir un xantatge d’Albiol o Pastor. Un altre cop, in extremis, es va investir a l’Alex Pastor que, aquesta vegada, va fer un govern de 8 regidors amb els Comuns.
Al no haver complert els objectius i al veure divergències d’estratègia amb Guanyem a l’hora d’enfocar l’oposició, Esquerra Republicana va decidir separar la coalició.
Al mateix dia de les eleccions municipals van tenir lloc les del Parlament europeu. Aquí el PSC va ser primera força a Badalona, demostrant per segona vegada la seva recuperació en l’àmbit metropolità i la seva debilitat en clau badalonina al compartir més de 12.000 vots amb el PP d’Albiol.
Esquerra Republicana i Junts per Catalunya van presentar com a cap de llista l’Oriol Junqueras i en Carles Puigdemont, obtenint ambdues candidatures molt bons resultats. Tot i quedar per davant, Esquerra va perdre vots cap a Junts que es van compensar amb suports dels Comuns (14,7%) i del PSC (10,6%).
En Pedro Sánchez no va ser capaç de formar govern i les eleccions generals es van repetir el novembre de 2019. La repetició electoral va desgastar el PSC malgrat tornar a ser primera força a Badalona. El 25,2% dels votants del PSC van optar pels Comuns.
Esquerra Republicana va mantenir els resultats, tot i que va obrir una fuga de vots amb els Comuns (9,9%) que es van compensar amb vots de Junts per Catalunya (15,1%). Al mateix temps, Junts també va patir una fuga de vot cap a la CUP.
El desencant: Badalona, covid, guerra a Europa i inflació (2020-2023)
El 2020 va començar un període fosc amb el temporal Glòria i la pandèmia de la covid que va alterar les nostres vides durant dos anys.
A l’Alcalde Pastor la situació d’estrès li va passar factura i va acabar dimitint el Sant Jordi de 2020 després de saltar-se el confinament i protagonitzar l’incident amb els Mossos. Això va obrir una crisi institucional a Badalona que va acabar amb la derrota de les esquerres i el retorn a l’Alcaldia d’Albiol.
En paral·lel l’independentisme havia perdut un full de ruta comú. Esquerra Republicana, Junts i la CUP partien d’interpretacions diferents sobre la tardor del 2017 i el camí que calia emprendre. Després de les municipals de 2019, Junts va prioritzar els pactes amb el PSC, enlloc d’Esquerra Republicana. En paral·lel creixia un sentiment de frustració i antipolítica en una part de l’independentisme.
La inhabilitació del President Torra va portar a la convocatòria d’eleccions al Parlament el febrer de 2021. En un context de pandèmia, l’abstenció a Badalona va ser la més alta del cicle polític. Comparat amb les eleccions generals de 2019, el 48,1% dels votants socialistes no van anar a votar, seguit d’un 31,2% dels populars, el 25,1% dels Comuns i, en menor mesura, d’Esquerra Republicana i la CUP amb prop d’un 8% cada força.
El PSC va ser primera força a Badalona, lluny dels resultats que estava consolidant a les eleccions en clau espanyola o europea.
Esquerra Republicana va ser segona força, però en nombre de vots absoluts va passar dels més de 18.000 a les espanyoles de 2019 a 13.000 vots. A part del votant desmobilitzat, es va obrir una fuga de vot significativa cap als Comuns i a la CUP.
Els Comuns van obtenir un dels pitjors resultats de tot el cicle polític, tot i que van compensar la davallada amb els vots republicans.
Vox va irrompre com a quarta força absorbint vot del Partit Popular i de Ciutadans. En canvi, la CUP – amb Dolors Sabater – i Junts van mantenir el vot força estable.
Uns mesos després, Pere Aragonès era escollit President de la Generalitat de Catalunya i Esquerra Republicana tornava a liderar el govern del país amb Junts.
A Badalona força veus de l’àmbit de les esquerres reclamaven una moció de censura. Esquerra i el PSC van ser els qui van mostrar més reticències. En el cas del republicans al veure que encara no s’havien teixit prou confiances entre els partits de progrés i perquè hi havia el perill de fer més gran l’Albiol.
A l’octubre de 2021 es van fer públics els Papers de Pandora i Albiol va mentir dues vegades a la ciutadania en la seva intervenció als mitjans de comunicació. Això va desencadenar la moció de censura que va fer Alcalde al socialista Ruben Guijarro. Un govern format pel PSC, Esquerra Republicana, els Comuns i Junts i que va deixar fora a Guanyem per les desavinences entre PSC-Guanyem des de 2015. Badalona seguia amb un govern en minoria.
A nivell català, les relacions entre Junts i Esquerra Republicana es van deteriorar a marxes forçades fins que a l’octubre de 2022, els de Puigdemont van abandonar el govern. Per mi amb més responsabilitat de Junts que no d’Esquerra, però entenc que puc tenir una visió subjectiva.
El govern en minoria d’Esquerra Republicana li ha costat fixar relat i explicar la feina feta davant d’una oposició agressiva.
Finalment, van arribar les eleccions municipals del 2023. Després d’anys d’inestabilitat a Badalona, canvis de govern i un Ajuntament que fa més de 10 anys que no funciona, la ciutadania va dir prou. Va votar a la candidatura que oferia ordre, estabilitat i solucionar les coses (per mi amb populisme i badalonisme màgic).
El Partit Popular va obtenir uns resultats històrics guanyant a 251 de 256 meses. Respecte a les darreres eleccions al Parlament, el PP va capitalitzar el 63,0% del vot socialista, el 55,9% dels Comuns, el 10,2% d’Esquerra Republicana i el 3,4% de Junts. A part, pràcticament tot el vot de Vox.
El PSC va aconseguir mobilitzar una part de l’abstenció que va patir el 2021. Això va fer que es mantingués en segona posició.
Esquerra Republicana va mantenir un comportament similar al de 2021, agreujat per la fuga al Partit Popular. Un 9,4% va anar a Guanyem, un 8,1% va anar als Comuns i un 24,0% es va quedar a casa. Per contra, els republicans van interpel·lar a un 15,1% dels votants de Junts i a un 8,5% dels votants de la CUP.
Malgrat la fuga de vot cap al Partit Popular, els Comuns van aconseguir mantenir-se amb vot d’Esquerra Republicana (8,1%), de la CUP (8,9%) i de l’abstenció (3,3%).
Guanyem va interpel·lar sobretot al votant de la CUP i va aconseguir una millora dels resultats de 2021, amb un 21,3% dels vots de Junts i el 9,4% dels republicans.
La fuga de vot de Junts cap al PP, Esquerra Republicana, Guanyem i la desmobilització, va fer que els de Junts es quedessin sense grup municipal.
Queda poc més d’un mes per les eleccions generals que Pedro Sánchez va convocar com a resposta als mals resultats del PSOE a les municipals. Veurem si les generals del 23 de juliol culmina aquesta etapa de desencís amb el retorn d’un govern del Partit Popular a l’Estat amb el suport de Vox o si encara hi ha marge per a l’esperança.
Recuperem la revolució dels somriures.
Fotografia de portada de Denise Chan.