Des de fa un temps, certs sectors de la ciutat intenten instaurar el relat que la ciutat es troba bloquejada i que la responsabilitat és de l’oposició que només busquem el desgast del govern del Partit Popular.
Aprofitant que just fa un parell de mesos vam superar l’equador del mandat, he trobat interessant fer un balanç de què ha fet i què ha deixat de fer cada grup municipal en favor de la ciutat. D’una banda, com a transparència i retre comptes amb la ciutadania i, de l’altra, per posar llum a la foscor al mantra del bloqueig.
Per fer-ho, us proposo una forma diferent d’analitzar la política municipal. Fer-ho amb dades objectives, responent a la pregunta “Què fa cadascú al Ple?”. Les decisions que no passen pel Ple són competència i responsabilitat úniques i exclusives del govern local, no de l’oposició.
I com ho fem això? Doncs en primer lloc, agafem les actes dels Plens municipals entre juliol de 2019 i juny de 2021. No les agafem totes, deixem al marge els dos Plens d’investidura (juny de 2019 i maig de 2020) i els dos plens de cartipàs atès que funcionen amb dinàmiques diferents a les del dia a dia de les gestió municipal.
Un cop tenim les actes, mirem punt per punt el posicionament de cada grup. Per tal de valorar si hi ha una situació de bloqueig, només analitzarem els punts que proposa el govern. En altres paraules, deixem al marge les mocions, és a dir, les propostes d’acord polític de l’oposició que no són vinculants.
A partir d’aquí, podem començar a treure informació estadística ja que analitzar un per un els més de 750 punts a aprovació seria digne d’una tesi doctoral. Per exemple, quants cops Esquerra Republicana Avancem vota a favor d’un punt del govern? Ha canviat el comportament de l’oposició entre el govern de PSC-Comuns i el del PP? Mirarem de respondre aquestes qüestions i a altres a continuació.
Per poder comparar millor les dades entre plens, expressem els resultats en percentatge.
El Ple a examen: juliol de 2019 a juny de 2020
L’anàlisi global d’aquests dos anys mostra que Guanyem és el grup que ha votat menys vegades favorablement als punts del Ple, seguit del Partit Popular, amb un 62,6% i un 69,3% dels cops, respectivament. Per contra, el PSC ha votat A favor en el 93,0% dels punts, seguit dels Comuns (88,7%), ERC Avancem (87,6%) i Junts (85,0%).
I quin impacte tenen aquestes estadístiques sobre les aprovacions al Ple?
En general, són pocs els punts que no s’aproven o bé directament el govern retira. 44 punts en 2 anys, el 5,6% del total. El Ple més simbòlic va ser el de 26 de novembre de 2019, on el govern de PSC-Comuns va perdre 9 dels punts que portava a aprovació. Seguit del de 30 de juliol de 2019 amb 6 punts i el de 23 de març de 2021 on el govern d’Albiol va ser incapaç d’aprovar 5 punts.
Però.. quan parlem de propostes que ens porta el govern al Ple, de què parlem?
Bàsicament de pagaments pendents a proveïdors que corresponen al 45% dels punts que han passat pel Ple. Els donar compte de l’Alcalde no es voten i, per tant, no s’han inclòs a les estadístiques anteriors.
Tanmateix, aquesta anàlisi dels 2 anys pot ser fal·laç atès que a Badalona hem tingut canvi de govern. Per tant, us proposo mirar-ho amb més detall.
Govern PSC-Comuns (juliol de 2019 a 11 de maig de 2020)
Aquí les coses canvien força. PSC i Comuns votaven a favor del 100% dels punts que portaven a aprovació. Sembla lògic que en una democràcia normal el govern de torn voti a favor dels punts que porta al Ple. Però com veurem més endavant, Badalona is different que diuen.
El Partit Popular és el grup que menys punts afavoria la seva aprovació de forma activa amb un 18,9% dels punts A favor. ERC Avancem i Junts vam afavorir-ne el 92,6% i el 90,9%, respectivament. Guanyem, el 81,1%.
El sentit de vot del Partit Popular no és gratuït. Amb els seus 11 regidors saben que tenen la capacitat de bloquejar la ciutat i deixaven en mans dels grups de tradició democràtica el “no bloqueig” de Badalona.
Vet aquí la seva estratègia, bloquejar la ciutat quan es troba a l’oposició per construir un relat de paràlisi del govern i de mala gestió. Aquí hi sumem alguns vídeos populistes sobre delinqüència i inseguretat i ja tenim la recepta perfecta.
Encara és més significatiu quan observem els punts referents al pagament a proveïdors on el Partit Popular només va afavorir-ne activament el 5,8% de les propostes del govern.
Els vots contraris de Guanyem, ERC Avancem i Junts corresponien majoritàriament al pagament de les despeses de l'”Hola Nadal”. Una campanya que vam denunciar per ser un acte de clara propaganda del PSC.
Govern PP (12 de maig de 2020 a juny de 2021)
Amb el canvi de govern el patró va canviar. El Partit Popular vota a favor del 97,0% dels punts. I l’altre 3%? Per ser justos, hi ha 5 punts (1,3%) on el govern d’Albiol va votar en contra però que eren propostes de l’oposició referents a la gestió covid i a la reprovació de l’alcalde en un Ple extraordinari que va tenir lloc el 9 de novembre de 2020. L’ 1,7% d’abstencions corresponen a punts proposats pel govern del PP però provinents del govern anterior.
En relació als grups de l’oposició, el PSC vota favorablement al 89,0% dels punts, ERC Avancem al 84,8%, Badalona en Comú Podem al 82,0%, Junts al 81,5% i Guanyem al 51,5%. Resultat? Una oposició responsable que no juga amb les necessitats de la ciutat.
Posicionaments Ple a Ple
En el gràfic anterior podem veure com s’ha posicionat cada grup Ple a Ple. Els Plens de 13 de novembre de 2019, 17 de juliol de 2020 i 9 de novembre de 2020 no es van arribar a celebrar perquè eren convocats de forma urgent i es va bloquejar la urgència per manca de formes del govern. El de 30 de desembre de 2019 correspon a una declaració dels grups republicans sobre la repressió i no l’incloc a les estadístiques.
Pel que fa al Partit Popular, cal tenir en compte que van fer campana al Ple de 28 de gener de 2019 amenaçant en impugnar els acords i amb força soroll mediàtic. Recentment vam conèixer que no van fer cap impugnació. Estil Trump. D’altra banda, observem aquest comportament dual del PP a l’oposició i a govern.
Del PSC destaquen els vots contraris dels Plens de 23 de març de 2021 i 27 d’abril de 2021. Coincideixen amb l’acord del Pressupost d’Inversions dels de sempre a principis de març. És a dir, rentat de cara que es corregeix al maig.
Pel que fa a ERC Avancem, Comuns i Junts observem, en general, una predisposició a afavorir les aprovacions al Ple. Tanmateix hi ha un canvi significatiu els darrers Plens. Amb l’acord del Pressupost d’Inversions entre PP-PSC, el govern local ha agafat confiança i un tarannà més autoritari en relació a l’oposició. Com a conseqüència de l’opacitat del govern Albiol, l’oposició hem començat a exercir el vot contrari a alguns temes. Convé que el Partit Popular en prengui nota de cara al setembre.