Dignificació de la memòria dels badalonins víctimes de l’Holocaust

Carles Borràs Buch va ser empresonat durant més de 4 anys a Mauthausen i va ser alliberat el 5 de maig de 1945.

Josep Borràs Buch va ser empresonat durant gairebé 4 anys a Mauthausen i va ser alliberat el 5 de maig de 1945.

Agustí Castells Catalán va ser empresonat durant 4 anys i mig a Mauthausen i va ser alliberat el 5 de maig de 1945.

Bonaventura Coderch Puig va ser empresonat durant 2 anys a Mauthausen i va ser assassinat l’11 de gener de 1943.

Calixto Fabrach Galubardes va ser empresonat durant 1 any a Gusen i va ser assassinat el 26 de gener 1942.

Antoni Fradera Mayolas va ser empresonat durant 4 anys i mig a Mauthausen i va ser alliberat el 5 de maig de 1945.

Roberto Gimenez Moreno va ser empresonat durant 4 anys i mig a Mauthausen i va ser alliberat el 5 de maig de 1945.

Francesc Llobet Serret va ser empresonat durant 8 mesos a Gusen i va ser assassinat el 22 de setembre de 1941.

José Maria López Juarez va ser empresonat durant 9 mesos a Gusen i va ser assassinat l’1 de gener de 1942.

Juan Navarro Lorente va ser empresonat durant gairebé 3 anys a Gusen i va ser assassinat el 21 de maig de 1943.

Joan Orriols Canals va ser empresonat durant 7 mesos a Gusen i va ser assassinat el 10 de febrer de 1942.

David Pérez López va ser empresonat durant 8 mesos a Gusen i va ser assassinat el 22 de setembre de 1941.

Robert Rizal Ballester va ser empresonat durant 1 any a Gusen i va ser assassinat el 22 d’agost de 1941.

Ferran Rovira Llansó va ser empresonat durant 10 mesos a Gusen i va ser assassinat el 20 de novembre de 1941.

Antoni Valls Manich va ser empresonat durant 1 any i mig a Gusen i va ser assassinat el 18 de desembre de 1941. 

Són homes nascuts o que vivien a Badalona en el moment de la seva deportació a camps de concentració nazis. Badalonins. Només alguns. Només homes perquè els nazis no guardaven registres de les dones deportades.

Ahir es va commemorar el 75^è aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz. Ha passat 3 quarts de segle i cada any la veu dels supervivents es va apagant. 

Una veu necessària en uns temps que l’horror del que va significar el nazisme es banalitza, es relativitza i s’utilitza com a arma llencivola entre ideologies i, a vegades partits polítics, diferents.

Conservar la memòria històrica és imprescindible. Avui ens pertoca a nosaltres agafar el relleu generacional i mantenir viva la veu del que van significar els camps de concentració nazis.

Badalona està en deute amb la dignificació dels seus fills i filles que van ser víctimes de l’Holocaust. No serveix un monument irreconeixible, descuidat i malauradament perdut a la Plaça de Lloreda.

Dignifiquem i recordem la memòria de les víctimes.