Fa molt temps que tothom parla molt però ens escoltem ben poc. Ni dins de l’independentisme ni amb els catalans i les catalanes que no volen la República Catalana.
El primer pas per resoldre el conflicte polític és reconèixer-nos i estar disposats a parlar i a escoltar. Parlar sense escoltar és un monòleg. Parlar sense escoltar-nos i insultar-nos és una pèrdua de temps.
Si estem convençuts que la República Catalana és el millor projecte per la gent d’aquest país i una oportunitat pels ciutadans i ciutadanes de l’Estat, no hem de tenir cap por a debatre’l, explicar-lo i a escoltar qui no pensa com nosaltres perquè sabrem rebatre’ls.
Pel PSC la solució al conflicte és un nou Estatut. Per nosaltres és un referèndum d’autodeterminació que un cop guanyat i reconegut permeti proclamar la República Catalana.
A més, som en essència republicans i republicanes i es troba en els fonaments del republicanisme la fraternitat, la solidaritat o l’internacionalisme entre altres pobles, en aquest cas, els ibèrics.
Per tant, és el nostre deure, és la nostra responsabilitat i és la nostra obligació combatre ara i sempre el feixisme i l’autoritarisme que a l’Estat representen el PP o Vox. Hi ha moltes coses que no m’agraden el PSOE, però no són el mateix.
La taula de negociació entre governs ens ha de permetre escoltar-nos, parlar i negociar la sortida política del conflicte. Per nosaltres, la República Catalana. Cadascú des de la seva òptica, que quan es defensa democràticament és legítima.
A més, si l’abstenció permet fer front al creixement de l’autoritarisme a l’Estat, endavant! Volem la República Catalana però això no treu que estimem la resta de pobles ibèrics.
Per tant, content i orgullós de la decisió responsable i madura que ha pres el Consell Nacional d’Esquerra Republicana. Reconeguem-nos, escoltem-nos, parlem i defensem els nostres punts de vista i propostes. En definitiva, fem política que ja toca.