En el context actual del canvi global i d’un model d’explotació dels recursos esgotat, la lluita contra l’emergència climàtica i la crisi dels ecosistemes esdevé clau per mantenir el grau de desenvolupament socioeconòmic.
D’ençà de l’inici de la revolució industrial cap al 1750, el conjunt de processos que s’estan donant a escala planetària, com a conseqüència d’un creixement demogràfic, social, econòmic i tecnològic sense precedents; juntament amb la sobreexplotació i modificació dels ecosistemes degut a la creixent demanda d’energia i de la intensa producció d’aliments, béns i residus, està donant lloc al que s’ha definit com a canvi global.
La progressiva desforestació d’algunes regions del planeta, la desertització, l’acidificació dels oceans, l’extinció massiva d’espècies, el canvi climàtic associat a l’escalfament global o l’ocàs de l’era del petroli són alguns del símptomes del canvi global que modificarà el desenvolupament de les societats humanes durant aquest segle.
Davant d’un model d’explotació dels recursos esgotat, la garantia d’aquest grau de desenvolupament tecnològic i social requereix noves estratègies i alternatives que en garanteixin la viabilitat, com per exemple la millora de l’eficiència energètica, l’educació a favor de l’estalvi o la substitució del model energètic actual per un de basat en energies renovables.
La revolució industrial i l’aparició dels combustibles fòssils va obrir una barra lliure d’energia a la humanitat. Un model que avui mostra signes d’esgotament i una factura ambiental que tot just ara comencem a entreveure. La dependència de les societats modernes dels hidrocarburs ha fet que ja es parli de l’era de l’Home de l’Hidrocarbur en analogia a períodes històrics passats com el Neolític o el Paleolític. D’altra banda, l’impacte sobre el sistema planetari fa que diversos estudis acadèmics ja parlin d’una nova era geològica, l’Antropocè, per exemple, amb l’aparició de nous minerals formats per conglomerats de plàstics degut als residus no tractats.
El 2016, 2015, 2017, 2018, 2014, 2010, 2013, 2005, 2009, 1998, a falta d’acabar aquest 2019, han estat – per aquest ordre – els 10 anys més càlids a escala planetària des de 1880, quan es van començar prendre registres meteorològics a escala global i de forma sistemàtica i fiable. Els cinc primers es troben en aquesta dècada, mentre que els nou primers es troben en aquest segle.
Des de 1950, la temperatura a Catalunya ha augmentat una mitjana de 0.23ºC/decenni, un augment més important als mesos d’estiu que als d’hivern. Al Pirineu i al Prepirineu s’observa que les precipitacions han disminuït a cada dècada, si bé, al conjunt del país encara no s’han detectat canvis significatius. A més, apareixen les primeres evidències d’un augment dels episodis de pluja severs, sobretot a l’estiu.
Les projeccions climàtiques per aquesta zona del Mediterrani indiquen un augment de la temperatura a les properes dècades, un canvi del règim pluviomètric, l’augment del nivell del mar, el desgast de les costes, la pèrdua de biodiversistat, la desertització i la intensificació dels fenòmens severs com les onades de calor o les pluges torrencials, entre d’altres.
La nostra ciutat, Badalona, no queda exempta d’aquestes conseqüències i és clau prendre mesures urgents per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, fer una transició energètica cap a un model més sostenible, promoure el consum responsable, l’estalvi i desenvolupar mesures de resiliència per fer front al canvi climàtic, seguint les indicacions del projecte europeu BINGO, on Badalona va ser una ciutat d’estudi.
El municipalisme com a administració més propera als ciutadans i a les ciutadanes ha de jugar un paper cabdal en aquesta lluita.
Davant la crisi ecològica, és necessari que la nostra ciutat adopti les polítiques següents:
- Elaborar un Pla de Transició Energètica Municipal amb el compromís polític de tots els grups municipals del Ple que s’adapti als objectius establerts al Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030.
- Elaborar un Pla de Resiliència i Adaptació al Canvi Climàtic a la ciutat amb el compromís polític de tots els grups municipals del Ple amb l’horitzó fixat el 2050.
- Impulsar mesures que redueixin els vehicles de l’administració propulsats per combustibles fòssils.
- Desenvolupar mesures orientades a afavorir l’autoconsum d’energia elèctrica en els habitatges, equipaments i empreses de la ciutat.
- Promoure sistemes de recollida eficients a nivell municipal, que garanteixin un percentatge de recollida selectiva neta mínima de l’ordre del 70% i que posin el focus en la recollida de la matèria orgànica de qualitat amb un nivell d’impropis inferior al 3%.
- Impulsar campanyes de conscienciació a la ciutadania orientades a promoure l’estalvi energètic, el consum responsable, la petjada ecològica i les conseqüències del canvi climàtic.