A Badalona comencem aquest 2024 amb el govern més fort des de la transició. Un govern que a les eleccions municipals del maig de 2023 va treure uns resultats excepcionals que s’expliquen pels propis mèrits del Partit Popular i pels desmèrits de les forces progressistes de la nostra ciutat durant la darrera dècada.
A través del badalonisme, els populars van saber mobilitzar una gran part del vot, convencent a molts badalonines i badalonines que van veure-hi una oportunitat per a l’estabilitat i el canvi que necessitava la nostra ciutat.
Un projecte que es va vendre transversal – allò de No vull canviar la teva ideologia, vull canviar Badalona – i que va prometre que amb una majoria absoluta podria revertir la situació de paràlisi que pateix la nostra ciutat des de fa 15 anys, allò que anomenem badalonisme màgic.
Després de set mesos de badalonisme crec que és francament saludable aturar-se i fer algunes reflexions d’aquest període.
Molts tenim la sensació que durant aquests mesos de govern, el badalonisme continua en campanya electoral permanent. Promeses i més promeses fetes diàriament a tots els mitjans de comunicació, però ben pocs resultats.
Malauradament, i per poc que ens agradi, la realitat és una, i tots i totes veiem que allò que se’ns diu als mitjans, no és precisament allò que passa a la ciutat. L’únic que podem dir que sí que ha canviat amb una certa seguretat, és l’explicació que és dóna a tot allò que passa.
Dos dels pilars de la campanya d’Albiol, eren la millora seguretat i la neteja. Després de set mesos i amb les dades reals sobre la taula, podem afirmar que no s’ha produït cap millora: contenidors cremats a diari, una regidoria antiocupacions que no té personal ni un protocol d’actuacions, la Guàrdia Urbana que continua desestructurada i amb problemes greus d’efectius o un contracte de neteja caduc en són només alguns exemples.
Des de fa anys, Badalona ha estat una ciutat desprestigiada de forma contínua per un discurs populista i alarmista que anteposava el rèdit electoral per sobre de la veritat o d’allò que era millor per la ciutat. Allò que deia M. Rajoy de “cuanto mejor peor para todos y cuanto peor para todos mejor, mejor para mí el suyo beneficio político”.
No deixa a ningú indiferent veure com ara es canvia el discurs. Sentim que el govern ens explica que el número de delictes que es produeixen a Badalona no és diferent al de qualsevol altra ciutat de la mateixa mida (regidor de seguretat dixit) i que si els carrers estan bruts és perquè la gent és incívica.
Hi ha hagut altres grans promeses en campanya. Per exemple, Albiol va dir que a l’estiu de 2023 s’instal·larien aires condicionats a totes les escoles de Badalona, la reforma integral de Can Casacuberta, la millora de tots els pavellons poliesportius a l’octubre, els projectes dels mercats Maignon i Torner i un llarg etcètera.
Promeses que ni hi són ni se les espera. En canvi, en casos com el Mercat Torner o l’arribada de la Fundació CIM-UPC a la CACI s’han aturat els projectes iniciats.
Aquestes promeses incomplertes són la punta de l’iceberg d’un altre gran problema que té l’administració, i és la fallida tècnica que viu l’Ajuntament. Aquest és un problema ja es venia denunciant per anteriors governs. Es va constituir una Comissió de Modernització que va treballar amb el consens de tots els grups municipals – inclòs el PP – i dels treballadors municipals sobre com hem de transformar l’Ajuntament. Tanmateix, aquestes conclusions i feina feta ha quedat guardada en un calaix i el PP ja no l’assumeix com a pròpia.
El PP durant aquests mesos a govern ha reconegut finalment que l’Ajuntament està “grimpat” en paraules del propi Albiol. És curiós, quan el PP està a l’oposició, Badalona no funciona per la incompetència del govern i, ara, no funciona perquè l’administració s’ha de posar al dia.
La pèrdua d’oportunitats i de projectes és altre dels punts que vull ressaltar. El govern ha aturat propostes i projectes que són bons per la ciutat, independentment del color polític.
Parlem de projectes com l’Espai CACI que integrava la Universitat Politècnica de Catalunya a la ciutat, l’alberg per a emergències habitacionals – tan necessari i urgent -, programes de treball per a immigrants en situació irregular residents a Badalona des de fa anys, el monument a l’alcalde Xifré, el node d’energia del Centre de Blockchain de Catalunya, el pla de màrqueting turístic o la transformació dels polígons industrials en districtes d’innovació a través del Catalunya Media City i el campus de Can Ruti.
Durant aquests mesos també hem vist el badalonisme més sectari i reaccionari. El PP va ha utilitzat la majoria absoluta per posicionar el Ple de Badalona en contra de l’amnistia, en contra de l’autogovern de Catalunya i, fins i tot, s’ha atrevit a censurar un acte d’Òmnium Cultural.
Comencem un nou any i, per ara, veiem que el badalonisme, que havia vingut a representar-nos a tots i totes, ja no té cap problema en prescindir d’una part de la ciutat. Esperant el que ens depara aquest 2024 a la ciutat, no vull perdre l’esperança en una Badalona més pròspera, inclusiva i justa.
Fotografia de portada per Muhammad Muzammil a Unsplash.