El tic-tac de l’esperança a Badalona

Nosaltres com a republicans defensem un model humanista on les necessitats de les persones estan al centre de la política i on la política està al servei de les persones, de totes, de tothom.

Badalona, la nostra ciutat, ha viscut una tragèdia humanitària les darreres setmanes. Una tragèdia present cada dia des de fa molt anys a moltes naus de l’Àrea Metropolitana on viuen centenars, milers, de persones que han arribat al nostre país en la cerca d’una vida digna i que la nostra societat no ha sabut resoldre. 

Una realitat que existeix més enllà de l’incendi de la nau del Gorg. Això no va de l’incendi, va de la pobresa generalitzada, de la situació que viuen moltíssimes famílies al nostre país.

Això és el que hem dit Esquerra Republicana Avancem-MES des de la mateixa nit de l’incendi. Era moment de seure i treballar respostes, evitar una escalada de retrets i una visió curt terminista i tacticista de la política, a la qual a Badalona hi estem acostumats, malauradament, des de fa molts anys. Per aquest motiu, des del primer moment vam oferir mà estesa al govern local. I el Govern de la Generalitat també ha estat durant tots aquests dies al costat de Badalona.

Des de fa massa temps la política de Badalona es basa en el tacticisme polític a curt termini enlloc de teixir grans estratègies entre partits i societat civil. Es demostra que calen grans acords transversals, en la mesura del possible amb perspectiva de progrés i republicana, per donar resposta a les necessitats de futur. Nosaltres hi serem.

Ho veiem sovint en els posicionaments a les sessions del Ple, als mitjans de comunicació i en tenim molts exemples aquest mateix 2020. Nosaltres diem prou, estem cansats d’aquesta forma de fer política, de persones que durant 30 anys han contribuït i contribueixen a dibuixar diverses Badalones enfrontades entre si. Nosaltres defensem una sola Badalona, rica en la seva pluralitat, cultures, orígens, llengües i pensaments.

La tragèdia de l’incendi a la nau del Gorg és la constatació d’un fracàs col·lectiu. Cap dels governs de la ciutat ha sabut encarar una resposta a aquest problema des de 2008. De fet, el Partit Popular ha governat 5 d’aquests 12 anys sense tampoc oferir cap resposta a un problema complex. Igual que el govern del Partit Popular actual no podrà resoldre la problemàtica de les altres naus que existeixen a altres punts del Gorg. Com a molt podrà enviar el problema a un altre municipi. Per tant, cal una feina amb visió metropolitana. Adaptar la Llei d’Estrangeria a una realitat que existeix i replantejar les polítiques migratòries de la Unió Europea.

Parlem de persones. És més, també parlem de veïns i veïnes de Badalona. I això ho hem de tenir molt clar. Persones com vosaltres, com els veïns del Gorg, com els veïns de Llefià o del Centre. Nosaltres com a republicans defensem un model humanista on les necessitats de les persones estan al centre de la política i on la política està al servei de les persones, de totes, de tothom.

Entenem les reivindicacions de drets i també de deures de tota la ciutadania. Són reivindicacions legítimes i a Esquerra Republicana ens trobaran sempre al costat d’aquesta lluita. I tal vegada,  no és menys cert, que qui defensa drets i qui defensa deures ha de ser curós amb les formes i clars i nítids en les seves reivindicacions. I si algú no compleix les normes de convivència, és l’obligació dels cossos de seguretat, no d’en Xavier Garcia Albiol, actuar-hi. I ho direm tant clar i tant fort com faci falta. I ho explicarem tantes vegades com calgui.

Pel que fa als veïns i les veïnes del Gorg, aquests dies ens hem pogut reunir amb l’Associació de Veïns del barri i amb les persones que viuen als pisos del Canal. Els transmetem un altre cop que estem al seu costat. Entenem que estiguin molestos i enfadats. Nosaltres no defugim els problemes, sempre hi som, hi serem, escoltarem i proposarem solucions.

Perquè tothom vol viure tranquil i en un barri en bones condicions. Un barri on es pugui conviure amb tots els veïns i veïnes i on les famílies puguin desenvolupar la seva vida amb total normalitat. I això no és cap mal. 

És més, els animem a seguir treballant i defensant el barri del Gorg que té grans reptes al davant. Faci tres mesos que hi viuen o faci 30 anys. I si ens permeten una humil aportació, que treballin amb l’Associació de Veïns del Gorg que existeix des de fa molts anys, tenen un gran coneixement sobre la transformació del barri i estem convençuts que junts s’entendran, sumaran i seran més forts.

Aquests dies hem sentit moltes intervencions de l’Alcalde de Badalona en molts mitjans. Hi hem vist retrets a governs anteriors, hi hem vist la criminalització de les persones afectades, primer per l’origen de l’incendi, després amb les ajudes, després amb l’acampada. Hem vist la deshumanització de persones. No hem estat capaços de trobar el mínim sentiment d’empatia.

Hem vist com encenia els veïns i les veïnes en contra de l’oposició. Hem vist com alimentava la tensió social enlloc d’oferir respostes als problemes de la ciutat.

També hem vist una resposta exemplar del personal de serveis socials, dels equips d’emergència, de protecció civil, dels mossos, de la nostra Guàrdia Urbana, del personal sanitari, d’entitats. I hem vist un sentit de ciutat dels companys i companyes dels altres grups polítics dels quals me’n sento molt orgullós de compartir aquest Ple, per molt que el Partit Popular vulgui manipular la realitat.

L’Alcalde ha de deixar de crear conflictes. Deixar de dividir Badalona i posar-se a trobar solucions pels veïns i veïnes

El Partit Popular governa, no l’oposició. No ens facin servir d’excusa. Prou excuses i cortines de fum!

No vol ser Alcalde? Doncs que faci d’Alcalde. Que doni una resposta amb els recursos que la Generalitat ha posat a disposició. Que liideri una estratègia metropolitana pel tema de l’empadronament. Que posi sobre la taula una reforma de la llei d’estrangeria amb els seus 88 diputats al Congreso. Que impulsi una regularització en un context de pandèmia com el seu partit va fer amb l’Aznar el 2004.

Que governi, que aprofiti mentre sent el tic-tac de l’esperança, el tic-tac del retorn d’una política diferent, el tic-tac d’una Badalona diferent.

Això és el que realment importa del debat polític de Badalona, si participem de la política del greuge, el tacticisme, de la mentida i de la crítica constant o si participem de la política de l’esperança. L’esperança de fer possible una Badalona diferent. L’esperança de reivindicar una forma de fer política diferent. L’esperança d’una Badalona on importin TOTS i TOTES i remarco el TOTS I TOTES, els seus habitants.

A nosaltres ens trobaran sempre al costat de l’esperança i d’un futur millor per Badalona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s