Trencar les costures dels partits a favor de Badalona

S’ha escrit molt sobre la complexitat política de Badalona, fins i tot hem protagonitzat algun esquetx del Polònia. Una complexitat que podem resumir en tres factors: el creixement del populisme, la inestabilitat institucional i una administració amb grans dèficits fruit de no haver implementat la modernització necessària a l’inici de segle i de les retallades dràstiques conseqüència de la crisi econòmica de 2008.

L’aprovació del pressupost no pot està supeditada a cap contrapartida més enllà d’un debat sa i democràtic de les propostes.

Aquests tres factors interaccionen entre ells i ens recorden el dilema d’Aristòtil sobre què va ser abans si l’ou o la gallina. El populisme va créixer com a resposta a una administració que ja no podia reaccionar de forma àgil als problemes de la ciutadania o és l’administració qui s’ha degradat en mans d’un populisme que ha prioritzat el rèdit electoral a les transformacions a llarg termini? La manca de resposta dels partits de tradició democràtica ha alimentat el populisme o són els populismes qui han contaminat el tauler polític badaloní?

Segurament tot el mateix temps. Un cercle viciós que es retroalimenta i que ha provocat una elevada toxicitat en la forma com es fa política a la ciutat i en com es genera opinió pública. 

I enmig d’aquesta tempesta perfecta es troben els badalonins i les badalonines que en pateixen les conseqüències en el seu dia a dia. 

Superar les sigles o les costures dels partits per posar-nos al servei de la ciutat. I això posa nerviós a qui durant anys ha crescut políticament com a resposta a aquest malestar.

El govern de progrés és l’oportunitat de trencar aquest cercle viciós. En aquests tres mesos, el govern del Partit Socialista, Esquerra Republicana, Badalona en Comú Podem i Junts per Catalunya ha demostrat una gran cohesió, lleialtat institucional, treball en equip entre tots els regidors i regidores i voluntat de fer les coses diferents. Superar les sigles o les costures dels partits per posar-nos al servei de la ciutat. I això posa nerviós a qui durant anys ha crescut políticament com a resposta a aquest malestar.

I al mateix temps sent conscients que no podem oferir solucions màgiques, sinó feina i sinceritat. Perquè molts dels problemes de la ciutat necessitaran anys per poder-se revertir.

La consolidació d’aquesta fórmula de govern el 2023 – amb canvis interns o inclús de lideratge en funció del suport a les urnes – serà l’evidència definitiva d’un nou cicle polític a la ciutat.

En aquest nou camí, Badalona necessita un nou pressupost. El darrer es va aprovar el gener de 2019 amb els vots favorables de totes les forces del Ple d’aquell moment. Convé destacar aquest “amb totes” ja que 7 mesos abans s’havia produït la moció de censura que havia posat fi al govern de Dolors Sabater.

Han passat 3 anys d’ençà a l’aprovació d’aquell pressupost i avui la ciutat necessita uns nous comptes. D’una banda, per augmentar la despesa amb un increment dels ingressos fruit de la consolidació de la recuperació de la crisi econòmica de 2008. De l’altra, perquè el context de ciutat, social i econòmic d’avui no és el mateix del de fa tres anys.

Hi ha molts elements de la Badalona d’avui que disten de la de 2019 i, si m’ho permeteu, jo us en citaré alguns. En primer lloc, patim les conseqüències socials i econòmiques de la crisi de la covid-19 i l’Ajuntament necessita posar totes les seves eines al servei de les badalonines i dels badalonins. En segon lloc, aquest mandat hem constituït una Comissió de Modernització de l’Administració que està obtenint unes conclusions molt interessants però calen recursos econòmics per poder-les implementar. I finalment, només revertirem els grans dèficits en els mercats, els equipaments esportius, les biblioteques o els polígons, entre d’altres, si podem utilitzar tots els recursos disponibles.

Dedicar 1M€ en subvencions al foment de l’ocupació és bo o és dolent? A mi em sembla que és bo.

En només dos mesos, el govern de progrés ha presentat una proposta de pressupost que objectivament és bona per a la ciutat. Perquè… reforçar l’Oficina Local d’Habitatge augmentant-ne el pressupost fins als 352.400€ és bo o és dolent? A mi em sembla que és bo.

Augmentar en més d’1M€ el manteniment de les escoles és bo o és dolent? A mi em sembla que és bo.

Dedicar 3M€ a la millora dels polígons industrials és bo o és dolent? A mi em sembla que és bo.

Invertir 1,4M€ a renaturalitzar la ciutat, a la transició energètica i a fer front a l’emergència climàtica és bo o és dolent? A mi em sembla que és bo.

Invertir 2M€ a transformar els mercats municipals és bo o és dolent? A mi em sembla que és bo.

Reforçar amb 50.000€ i amb personal el Servei d’Atenció Integral de la Dona és bo o és dolent? A mi em sembla que és bo.

Dedicar 1M€ en subvencions al foment de l’ocupació és bo o és dolent? A mi em sembla que és bo.

Retornar Badalona a la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (d’on el Partit Popular ens hi havia exclòs) és bo o és dolent? A mi em sembla que és bo.

Augmentar en 800.000€ el pressupost dedicat a la cultura és bo o és dolent? A mi em sembla que és bo.

Badalona no pot canviar d’alcalde cada any, ni de govern cada trimestre.

Badalona no pot canviar d’alcalde cada any, ni de govern cada trimestre. Cal aprovar el pressupost, no perquè sigui bo pel govern de progrés, sinó perquè és bo per totes les badalonines i badalonins. I l’aprovació no pot està supeditada a cap contrapartida més enllà d’un debat sa i democràtic de les propostes. I ho hem fet, el pressupost incorpora les propostes d’aquells grups de l’oposició que hi han volgut participar.

En els darrers anys, hem après que portar les negociacions al límit ens porta al fracàs. Només quan tots hem sigut generosos, la ciutat ha avançat.

Fem un pas endavant i trenquem les costures dels partits, govern i oposició, per un bé superior que és Badalona. Aixequem la mirada, recuperem l’esperança i la dignitat. La ciutat ens necessita.