Vivim immersos en xarxes socials complexes, per això cal que també la resposta democràtica sigui complexa.
Llicenciat en Ciències Polítiques i Relacions Internacionals a la Universitat de Bolonya. He viscut a Dublín, Londres i ara Badalona. Sempre mirant cap a la meva ciutat: l’Alguer. @CardeniaNello
La victòria de Joe Biden no hauria estat possible sense l’aportació d’aquesta nova classe social que, als EUA, està representada per figures com Alexandria Ocasio-Cortez
Com a ciutat tenim moltíssims desafiaments per afrontar. Per tal d’encarar-los, cal un debat col·lectiu que sàpiga desenvolupar solucions «interseccionals» a les diferents lluites socials que, massa sovint, van per separat. La finalitat hauria de ser ajuntar-les cap a la construcció d’una subjectivitat única multisectorial.
Aquest és un exercici fonamental a ciutats metropolitanes com Badalona. Perquè només a través de la pràctica del comú, la co-activitat, es pot bastir una alternativa al domini de la racionalitat neoliberal. Una racionalitat que, en plena pandèmia, té la força de parar la cultura però no el metro. Podem viatjar en vagons de metro plens a vessar per anar a treballar però, malgrat això, no podem seure distanciats a un teatre. El capitalisme és veritablement totpoderós. El seu gran avantatge és fer ús d’un llenguatge unívoc, interpretant la realitat únicament amb el codi del valor. Qualsevol aspecte de la vida és mesurable econòmicament. Tot representa una oportunitat d’extracció de benefici: des de les emocions i sentiments fins a la mobilitat diària. Té una lògica universal.
Contràriament, el conflicte social, sent portador de múltiples manifestacions, té un llenguatge plural. Per exemple, les precarietats LGTBIQ+, laborals, de gènere, migrants, racials, habitacionals són totes incubadores de lluites que moltes vegades no estan gaire entrelligades. Sobretot en contextos metropolitans i globalitzats com ho és el de Badalona. Cal, doncs, una tasca de traducció i recomposició per entendre-les i de posar-les en comú, ja que formen sovint una xarxa desconnectada, malgrat que tots plegats conformen les arrels d’una classe social multiètnica i intercultural que comparteix condicions de subalternitat molt similars.
La victòria de Joe Biden no hauria estat possible sense l’aportació d’aquesta nova classe social que, als EUA, està representada per figures com Alexandria Ocasio-Cortez, escollida representant al Congrés per la circumscripció electoral del Districte 14 de Nova York (Bronx).
Ara per ara, el lloc més adequat per a edificar una política del comú és el municipi
Ara per ara, el lloc més adequat per a edificar una política del comú és el municipi. L’espai urbà és fonamental per a la formació de la ciutadania urbana. El repte és unir la dimensió municipal a la política del comú dins d’un tarannà republicà. La sobirania republicana comença als ajuntaments. Com traduir tot això en el dia a dia del govern? Prenem com a exemple la comunitat paquistanesa. Més enllà dels importants assumptes religiós i lingüístics, imagineu-vos un camp de criquet a Badalona on es poguessin organitzar esdeveniments esportius d’abast internacional. Això podria permetre que la integració fos participada i experimentada a un nivell més cívic i emocional. Si haguéssim de pensar què ens uneix més, l’esport guanyaria segurament per sobre de la religió.
Ens cal un paradigma constitucional del municipalisme que resti quotes de poder als interessos dominants i que lliuri poder constituent a la ciutadania.
Ara fa deu anys, l’Ajuntament i el Corte Inglés signaven l’arribada del centre comercial a Can Llamas. No es va fer res i avui el solar és en venda. Què fer-ne? Un altre cop estem davant de la cruïlla del llenguatge unívoc o plural. Treure’n benefici privat o públic? Donar-li un valor només econòmic o interseccional? Fer-ne una dorsal del comú o una del capitalisme? Ens cal un paradigma constitucional del municipalisme que resti quotes de poder als interessos dominants i que lliuri poder constituent a la ciutadania.
Com fer-ho? Durant l’última dècada s’han introduït disposicions constitucionals de clara derivació neoliberal, com el sostre de dèficit, que han afectat moltíssim la gestió dels pressupostos municipals. Doncs s’ha de revertir aquesta dinàmica amb una política del comú, començant pels ajuntaments, promovent el mutualisme ciutadà, l’autoorganització dels espais urbans, la participació directa sobre l’ús d’espais com Can Llamas… Aquestes accions han de tenir com a objectiu fundar un altre dret d’origen popular per tal de que s’empoderi l’emergent classe social multiètnica i multicultural.
Aquesta és la gran aposta pel futur de la democràcia i de la República.
Cal anar reemplaçant poc a poc les normes lligades a la racionalitat neoliberal a través de la co-activitat entre les diverses precarietats. Vivim immersos en xarxes socials complexes, per això cal que també la resposta democràtica sigui complexa. La nostra intel·ligència col·lectiva s’ha de utilitzar cada dia per reinventar la millora de les nostres condicions socials i materials. Aquesta és la gran aposta pel futur de la democràcia i de la República.
Durant molt temps s’ha premiat l’èxit personal (i ràpid) per damunt dels èxits col·lectius. El foment de l’individualisme i delegar la gestió de lo públic en governs i partits polítics ha anat en detriment del concepte comunitat.