El fet més important que he après és que Badalona ha de ser protagonista d’aquest procés de fer de la ciutat un lloc per a tothom, un lloc dels veïns i veïnes.
Llicenciat en Ciències Polítiques i Relacions Internacionals a la Universitat de Bolonya. He viscut a Dublín, Londres i ara Badalona. Sempre mirant cap a la meva ciutat: l’Alguer.
Un any no és prou temps per tal de conèixer profundament una ciutat. Especialment si parlem de una ciutat mediterrània tan complexa com Badalona.
Això significa que el teixit econòmic i social badaloní queda diluït dins d’una continuïtat urbana que la sociòloga Saskia Sassen defineix com ”ciutat global”.
Avui, Badalona és una part important de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) contribuint-hi amb uns 220.000 habitants dels 4.747.035 totals. L’AMB és actualment una de les 10 majors aglomeracions metropolitanes europees. Això significa que el teixit econòmic i social badaloní queda diluït dins d’una continuïtat urbana que la sociòloga Saskia Sassen defineix com ”ciutat global”. Un lloc on es desenvolupen altes concentracions d’activitat de negocis, capital humà, intercanvi d’informació, activitat cultural i compromís polític.
Aquesta dissolució provoca la desaparició dels límits interns i externs sobre els quals històricament s’ha construït la ciutat.
Aquesta dissolució provoca la desaparició dels límits interns i externs sobre els quals històricament s’ha construït la ciutat. Sota el dictamen del creixement econòmic està desapareixent el seu espai social clàssic: la plaça, donant pas a una infinita extensió perifèrica, que el sociòleg Juanma Agulles defineix com ”tierras quemadas”.
Això canvia l’estètica material i immaterial dels barris que, per tant, estan vivint una mena de convulsió cap a una nova identitat. Com acabarà aquesta transició?
Dit això, la primera impressió que he tingut de Badalona ha estat la d’un espai fragmentat, amb uns llindars porosos més visibles que son les franges Badalona-Santa Coloma-Sant Adrià, i una línea de comunicació suburbana que la trenca en dos trossos: l’autopista C-31. Aquesta fractura sembla provocar l’existència de dues Badalones que conviuen independentment, com si fossin realment dues entitats separades. Un apunt més. Les franges Badalona-Santa Coloma-Sant Adrià constitueixen àrees multiculturals nascudes dins i al costat del “cinturón rojo”. Això canvia l’estètica material i immaterial dels barris que, per tant, estan vivint una mena de convulsió cap a una nova identitat. Com acabarà aquesta transició?
Tots els ciutadans, independentment del barri on visquin o del seu origen, haurien de sentir-se protagonistes d’un projecte que uneixi la ciutat. Un projecte de tarannà republicà.
Aquest és el resultat del desenvolupament econòmic, urbà, industrial, infraestructural i, no menys important, antropològic de dues forces centrifugadores: el capitalisme global i el fenomen de les migracions.
A partir d’aquí sorgeixen dos nivells de conflictivitat. Al primer hi ha l’equilibri governamental en el dret de construir un model de ciutat propi, tot i ser constantment en (sub)relació amb el creixement de la metròpoli global. Al segon nivell rau la qüestió interna de poder connectar tots els punts de la complexitat sociològica de Badalona dins d’un mateix relat, o sigui, recrear la ciutat. Les places, l’espai públic on tothom es reconegui.
Tots els ciutadans, independentment del barri on visquin o del seu origen, haurien de sentir-se protagonistes d’un projecte que uneixi la ciutat. Un projecte de tarannà republicà.
El futur de Badalona està bullint en els barris populars amb una alta presència de nouvinguts. Aquí és on ara mateix es juga el partit més important de tots, construir la societat del demà. Un desafiament veritablement titànic, però imprescindible per avançar cap a una ciutat més justa, solidària i inclusiva.
Un desafiament veritablement titànic, però imprescindible per avançar cap a una ciutat més justa, solidària i inclusiva.
Sabem que una manca d’equilibri entre el govern local i l’encaix amb l’AMB pot ser una amenaça molt forta, sobretot pels barris més desfavorits. La lògica del creixement automatitzat de la ciutat global ha de tenir un contrapès efectiu en els ajuntaments, que han de protagonitzar la producció de polítiques de protecció i de cura de tot el conjunt ciutadà.
Els ajuntaments són el poder més proper als ciutadans. Poden formar xarxes de progrés amb un desenvolupament dels drets que faci, al mateix temps, de contrapès a la idea de sotmetre la vida de les persones a les exigències del mercat, de sotmetre el desenvolupament urbà a les exigències del capitalisme global.
El fet més important que he après és que Badalona ha de ser protagonista d’aquest procés de fer de la ciutat un lloc per a tothom, un lloc dels veïns i veïnes. Acabem amb la destrucció de la ciutat. Amb il·lusió.
Realitats noves signifiquen noves polítiques per gestionar-les. Pensar que en ple segle XXI ja avançat, que el paradigma polític del segle XX és vàlid és una temeritat perquè pot suposar que nous valors/drets emergents en quedaran al marge.