BINGO no era un gos: efectes del canvi climàtic a Badalona

El proppassat dijous 13 de febrer vam participar al Fòrum del Medi Ambient de Badalona on es van presentar les conclusions del projecte BINGO. Aprofito aquesta entrada al blog per intentar acostar amb un llenguatge planer aquest projecte a la ciutadania, per si pot ser del vostre interès.

Dividiré l’explicació en dues parts. Una primera en aquest post orientada als efectes del canvi climàtic a Badalona pel que fa al drenatge urbà i properament una segona publicació on em centraré en les propostes d’adaptació que proposa l’estudi BINGO.

Podeu disposar de més informació sobre l’estudi a Badalona en aquest enllaç.

Què és el projecte BINGO?

El projecte BINGO (Bringing INnovation to onGOing water management – A better future under climate change) és un projecte europeu realitzat durant el període 2015-2019 amb l’objectiu de dotar a la societat de coneixements i d’eines orientades al canvi climàtic i més en particular, focalitzades als problemes específics del cicle de l’aigua.


Per què a Badalona?

El projecte BINGO ha inclòs l’estudi en detall de 6 ciutats europees amb característiques ben diferents: Badalona (Catalunya), Bergen (Noruega), The Veluwe (Països Baixos), Wupper River Basin (Alemanya), Troodos (Xipre) i Tejo (Portugal).

Badalona es va incloure en aquest estudi degut a l’interès de la seva orografia (pendent Serralada de Marina – plana – platja i rieres que creuen la ciutat) juntament amb l’elevada urbanització i intensitat de població.

En el cas de Badalona l’estudi s’ha focalitzat a entendre l’efecte dels canvis del cicle de l’aigua degut al canvi climàtic sobre el drenatge urbà: les inundacions i les descàrregues del sistema de sanejament que malmeten la qualitat de l’aigua de mar.


No actuar suposarà un cost de 1.9M€/any per inundacions urbanes i 1.4M€/any per les descàrregues del sistema de sanejament.

Què és el drenatge urbà?

El drenatge urbà consisteix en tots aquells mecanismes no naturals que disposa la ciutat per tal d’evacuar les aigües de pluja. En general, els sistemes de drenatge urbà (per exemple, el clavegueram o el paviment dels carrers) es dissenyen pe poder absorbir una certa quantitat de pluja.

Quan els sistemes de drenatge es saturen – és a dir, cau més aigua de la que poden gestionar – es produeixen les inundacions.

Font: @Blaileon

A Badalona es suma una altra problemàtica que és el sistema de sanejament. Les aigües de pluja es canalitzen a través del clavegueram i quan aquest no pot canalitzar l’aigua pel col·lector de Llevant fins a la depuradora del Besòs, diversos sobreeixidors alliberen les aigües de pluja i fecals al mar. És el que es coneix com a descàrregues del sistema de sanejament i és l’origen dels problemes de la qualitat de l’aigua de mar després d’episodis de pluja intensa.


Què diuen les prediccions climàtiques a Badalona?

Els estudis científics sobre els canvis de precipitació al Mediterrani occidental demostren certa incertesa en si la quantitat de pluja es mantindrà o bé es reduirà. Tanmateix tots coincideixen en que augmentarà la intensitat dels episodis severs. En altres paraules, hi haurà menys dies de pluja a l’any i serà més intensa.

Els resultats dels estudis realitzats pel projecte BINGO mostren que els episodis amb una intensitat de pluja amb un període de retorn de 2 anys augmentaran un 15% i els de 10 anys un 7% de cara a finals de segle.

És a dir, la intensitat i la freqüència dels episodis de pluja severs augmentaran durant aquest segle augmentant els riscos per la ciutadania.


Què són els períodes de retorn?

El període de retorn és una magnitud estadística que intenta quantificar el grau de raresa d’un esdeveniment, per exemple, pluges prou intenses per produir inundacions. En altres paraules, hi ha episodis de precipitació d’una intensitat excepcional que es van produint cada X anys. Per exemple cada 2 anys (intensitat menor), cada 5 anys, cada 10 anys, cada 100 anys, cada 500 anys (situacions molt rares d’intensitat extrema).


Augment del risc d’inundació pels vianants i pels vehicles

Zones de risc, en vermell les zones de més risc (Font: Projecte BINGO)

En el cas de pluges severes, la perillositat pels vianants i vehicles no és proporcional a la intensitat de la pluja. Està relacionat amb el calat i la velocitat de l’aigua dels carrers.

En el cas dels vianants, s’observa un augment de les àrees d’alt risc d’un 39% per les pluges d’un període de retorn de 2 anys i d’un 42% per les de 10 anys. Pel que fa als vehicles, les àrees d’alt risc augmenten un 17% i un 39%, respectivament.


Quin cost tindrà l’augment de les inundacions a Badalona?

Fotografia d’Iu Forn al Nacional.cat

Les inundacions provoquen danys a persones i béns (vehicles, edificis). A l’actualitat el cost anual per inundacions amb un període de retorn de 2 anys és d’uns 145.000€ i les de 10 anys d’uns 1.5M€.

S’estima que a finals del segle XXI l’augment de la intensitat provocarà un augment dels costos arribant a uns 262.000€ en els períodes de retorn de 2 anys i 2.8M€ en els de 10 anys.


Les platges! Quin cost tindrà l’augment de les descàrregues del sistema de sanejament?

Font: pròpia

El 4% de la temporada de bany a Badalona presenta un risc alt de patir tancaments degut a les descàrregues del sistema de sanejament. Els estudis aportats pel projecte BINGO mostren que els dies de tancament augmentaran un 8% durant el proper segle. S’estima que el cost per la ciutat d’un dia de platja tancat és de 30.000€ i el de la temporada de 160.000€.


Quin és el cost econòmic de no actuar?

Si no prenem cap mesura d’adaptació i resiliència al canvi climàtic pel que fa al cicle de l’aigua i al drenatge urbà, l’estudi conclou que el cost anual associat a les inundacions urbanes serà de 1.9M€/any i l’associat a les descàrregues del sistema de sanejament de 1.4M€/any.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s